23 de juny de 2019
23.06.2019
Diari de Girona

Progrés i benestar

23.06.2019 | 06:00
Progrés i benestar

L'oferta turística estival de les comarques gironines és diversa i de qualitat. Tenim mar i muntanya, viles amb encant, i amb història, i museus, botigues i restaurants per a tots els gustos. La tirallonga d'activitats en exposició passa per les observacions nocturnes del cel, caminades temàtiques, tastets de producte local i festivals –de música, d'arts escèniques. I el turista pot saltar de festa major en festa major. Les comarques gironines no paren de renovar l'artilleria de l'entreteniment, tot situades, avui dia, al pòdium de les destinacions turístiques. No han parat de millorar.

Com que soc un enamorat d'aquestes comarques, és lògic que els desitgi un futur de progrés i de benestar. I com que el turisme és una de les principals fonts d'ingressos, he dedicat hores de matèria gris a pensar productes nous, encarats a la gaubança del passavolant. Si no volem perdre el tren de l'excel·lència, perquè s'ha de dir que competim amb altres indrets, tan o més ben posicionats que nosaltres, bé ens haurem de reinventar.

De moment no tinc el projecte elaborat. Amb cara i ulls, per presentar-lo a les autoritats i als organismes pertinents. Però vagin per endavant algunes idees. Per exemple, sobre el tema de les aglomeracions a les platges. Cada vegada son més angoixants i d'un any per l'altre has de deixar el cotxe mig quilòmetre més lluny. En aquest sentit proposo que els vigilants dels aparcaments distreguin els qui esperen tanda de sorra. S'han de contractar llicenciats a l'Institut del Teatre, cantants i malabars que, a més de cobrar tiquets i de fregir-se a les taquilles metàl·liques, facin el saltimbanqui per als clients.

Passant a les fires, tan habituals, al voltant del producte aborigen, potser que deixem de disfressar els familiars de formatgeres, de forjadors i de cistellaires: ara el que es porta és el contrast, per sobre de la folklorització. L'àvia de casa s'ha de tatuar i ha de fer-se una cresta fúcsia, i ha d'acabar punxant tecno a les tres de la matinada a les masies reconvertides en cocteleries –a l'avi li toca encarregar-se de la seguretat, del dret d'admissió, previ pas pel gimnàs.

I els itineraris. Prou d'ermites romàniques, prou de la pela del suro, avall les rutes costaneres, perquè tot això l'estiuejant s'ho sap de memòria. A la manera com s'han turistitzat els antics entorns industrials, ara toca fer visites guiades als grans polígons dels afores, als grans bordells de les carreteres del nord, a les barriades de pisos dormitori –se n'ha dit el turisme de la lletjor.

Finalment, com que la comunicació hi té un pes cabdal, també és el moment de deixar de promoure paratges incontaminats, de natura esvelta. Sobretot perquè no ens en queda gairebé cap. Ha arribat l'hora en què fulletons i espais digitals ofereixin panoràmiques, precisament, de com es capgira aquest petit país, sota la xancleta i la voracitat del turista, aquell ésser que porta tants anys omplint-nos les butxaques amb la nostra pròpia, desesperada, boja mania de vendre'ns-ho tot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook