24 de juny de 2019
24.06.2019
Diari de Girona

Cartes

24.06.2019 | 06:00
Cartes

Jo no felicito l'alcaldessa de Figueres
Marina Ramió Suñer ExRegidora de Boadella i Les Escaules
Jo no puc felicitar la nova alcaldessa de Figueres, no puc ni la vull felicitar, i si per això se'm considera una mal educada, doncs seré una mal educada.
Una alcaldessa que per la cadira ha canviat els seus principis, per mi, no és una alcaldessa ètica. Una alcaldessa que s'ha passat per on ha volgut la voluntat dels figuerencs i no ha respectat que ella no havia guanyat les eleccions no pot ser una bona alcaldessa si no accepta que els figuerencs no l'han fet guanyadora i a sobre pacta amb qui manté empresonada la seva gent i exiliats.
Ara em dirigeixo a tu, Agnès, recent alcaldessa de Figueres: recordo que una vegada, ja fa temps, em vas dir que havies visitat el meu amic Josep Rull a la presó i que havies pensat en mi. Agnès, estic segura que el meu amic Josep Rull hauria preferit veure el meu altre amic Jordi Masquef com a alcalde que no a tu d'alcaldessa amb vots del 155. I fins i tot crec que els del teu partit ho haurien preferit. Agnès, jo no soc hipòcrita i no et felicitaré perquè et donaria una felicitació que no sento. No era això, Agnès, i com que no era això jo no et felicito.
Jo no felicito l'alcaldessa de Figueres i orgullosa em sento de no fer-ho.


Pactes municipals
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Tal com s'han creat molts ajuntaments i designat molts alcaldes, és normal que alguns o, més aviat, molts ciutadans ens preguntem en què s'ha vist reconvertit l'ideari del nostre vot quan no es veu reflectit enlloc. I començo a sospitar que molts d'aquests pactes que s'han fet a tantes poblacions segurament ja s'havien preacordat o, si més no, se sabia que es farien; de raons a posteriori tothom en sap adduir. I després se'ns diu que per què desconfiem dels polítics!
Precisament ara que alguns d'ells es retracten del que han fet perquè se senten incòmodes, però ho fan des de la cadira o, millor, trona assegurada. Lògicament tot plegat treu credibilitat a la política. No obstant, tenen quatre anys per demostrar que aquells vots que no eren cap a ells i han anat a fer-los alcaldes o alcaldesses hauran estat per a bé. Confiem-hi, encara que...


Salvador Sostres
Joan Juncà i Figarola roses
Durant molts anys, vaig llegir en el diari Avui els escrits del senyor Salvador Sostres. M'agradaven, excepte quan criticava o insultava alguna persona coneguda i que no era del seu grat. El vaig llegir fins que va plegar o el van despatxar.
Actualment, per internet o a la biblioteca, llegeixo treballs seus, al diari ABC i en el de vostès.
No cal dir que el que pensava llavors i el que pensa ara sembla escrit per una altra persona.
Respecto totes les opinions i canvis, però aquest senyor té una forma de despreciar els que no pensen com ell força desagradable. Jo entenc que ell ho fa servir com un despreci o un insult: minyones, verduleres, bacallaneres, peixeteres i altres.
No ha pensat que les persones que fan aquestes feines fan més falta a la gent del carrer que els seus articles?
Tenir educació i ser fill de casa bona segurament podrien anar juntes. No tot són els fantàstics restaurants que vostè es pot permetre.
Gràcies.


La justícia, la qüestió social i el català
Josep M. Loste i Romero Portbou
A Catalunya resulta que fan falta molts més jutges, i l'ús del català ha minvat d'una manera important. Per altra banda, l'Administració de Justícia a Catalunya, a hores d'ara, té un gravíssim problema –funcional, legal i social– dels funcionaris interins, els quals podrien anar al ­carrer en un termini d'entre un o dos anys.
El problema integral de la Justicia a casa nostra és que en aquest sector no s'aplica el que diu la llei actualment en vigor. No s'aplica ni l'Estatut del 2006 (que és una llei orgànica espa­nyola) ni les lleis referents al català; és a dir, no s'aplica el que diu l'Autonomia catalana.
Catalunya necessita, urgentment, més jutges i aprofitar l'experiència i el coneixenent del català dels funcionaris interins, per tal de millorar una administració molt encarcarada en el segle XIX. També fa falta un cos oficial d'intèrprets, traductors i dinamitzadors del català i, a les zones turístiques, molts més traductors en les diferents llengues de la UE i, sobretot, d'anglès i francès. Tot això és urgent per tal de modernitzar un pilar indispensable de l'estat del benestar –l'Administració de Justícia– ara completament sota mínims.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook