Ultimament no suporto ni Rivera ni Arrimadas per la desafecció que mostren per Catalunya en la seva globalitat.
S'han aferrat a l'ofensa, l'insult, al negatiu, oblidant-se de la quantitat de gent que rebutja la crispació i que només vol conviure sense més.
Per això se'ls veu tan fora del seu centre, irascibles, impacients, histèrics en definitiva.
Potser els vindria bé practicar una mica de ioga, respirar profund, guanyar en flexibilitat mental i física.
Igual que els constitucionalistes van demanar en el seu moment que s'entengués que a Catalunya no hi ha pensament únic i que no tots volen la independència, també cal acceptar i comprendre que l'independentisme forma part de l'escenari polític i civil i trobar la millor manera de conviure amb ell.
Quin mal hi ha en això si en definitiva som tots persones, éssers humans de carn i ossos plens de frustració i somnis.
Això és una cosa que els taronges no saben fer. I mira que el taronja a l'Índia és el color del renunciant, del que s'allunya d'allò material per viure una existència espiritual. Em temo que l'espiritualitat en aquests moments brilla per la seva absència.
Ells viuen a peu de la lletra la màxima llatina utilitzada per Juli Cèsar, divire et impera. I a tots els que busquen consensos com el senyor Valls o la senyora Colau els titllen de traïdors.
Han perdut credibilitat perquè l'ànsia de poder els traspua per les orelles. I el poder és molt mal conseller, i més si va acompanyat de la impaciència.
Per això practicar ioga els relaxaria una mica i els faria anar més a poc a poc i guanyar en saviesa, i potser canviarien d'estratègia.
Prefereixen perdre el temps embrancats en una mena de guerra santa contra l'enemic, que en realitat no és més que el seu propi temor. Per això normalitzen i insisteixen pesadament en un discurs que només cobra sentit davant d'una minoria d'intolerants. Quan és més que evident que a aquests pocs ningú els vol. Ningú!
El passat cap de setmana, en l'entrevista d'Ana Pastor, Arrimadas va repetir més de sis vegades que Torra ens deia bèsties tarades.
Un comentari tan absurd i descontextualitzat d'un president exaltat i triat a dit com és Torra no hauria de servir d'esquer per sembrar més odi. Ja ens vàrem posar tots les mans al cap en el seu moment. Cal seguir insistint en això?
Un bon polític ha de saber passar de pantalla perquè si no al final un es pregunta qui és l'exaltat.
Per això penso que als taronges els vindria bé obrir una mica el seu camp de mires. Els exercicis visuals i el Pranayama (exercicis respiratoris) van de meravella per a això.
La majoria d'espanyols només vol portar-se bé i conviure amb els seus veïns. No estar assenyalant ni jutjant constantment.
Que la vida és molt curta i en un tres i no res tots acabarem sota terra.
