Com que ja han acabat les campanyes electorals, TV3 pot tornar a pronunciar «exiliats» i «presos polítics». Han sigut un parell de mesos de patir. Un mirava el Telenotícies i temia que en qualsevol moment en Ramon Pellicer o qui fos que fes de presentador, explotés en directe i empastifés de sang les pantalles de tot Catalunya, per estar-se guardant a dins tants presos polítics i exiliats. Es notava que volien dir-ho, es notava, però no podien, i això els feia aparèixer en pantalla amb l'aspecte de qui té unes incommensurables ganes de cagar però té restringit l'accés al vàter. Una agonia.

Per fortuna, des de fa uns dies s'estan refent, de les paraules prohibides, dic, que de la seva situació intestinal en desconec els detalls. A TV3 ja són lliures de dir «presos polítics» i «exiliats» tantes vegades com vulguin. I a fe que ho aprofiten, un venusià que tingués la mala fortuna de sintonitzar aquest canal creuria que aquí duem cadenes als turmells i recollim cotó tot cantant blues. És el que té l'abstinència, que quan l'acabes et vols menjar el món. Al director de TV3, un tal Sanchis, li falta només ordenar als homes del temps que també insisteixin.

-Demà s'espera sol, però els presos polítics continuaran a l'ombra.

Hi haurà matrimonis trencats, segur, perquè ni a casa se'n poden estar, de dir les paraules que donen sentit a la seva vida -exiliatspresospolíticsexiliatspresospolítics-, i això no hi ha cònjuge que ho aguanti. Tot sigui per la republiqueta, seguim, etc.

Sense aquestes paraules, TV3 perdia raó de ser. De què serveix un canal si els seus presentadors no poden dir les paraules màgiques, les que fan país? Imaginin el FAQS (Fet Amb Quatre Sonats) sense poder pronunciar «exiliats» ni «presos polítics». Jo veia la Rahola i els espectadors al plató, tots amb el corresponent llacet groc, i patia per ells, explotaran, tindran un ictus, els baixarà el sucre, què sé jo, eren com drogoaddictes als quals se'ls hagués furtat de cop l'heroïna. És que no tenien a mà ni una trista metadona, no sé, algú que en lloc d'«exiliats» pronunciés el succedani «patriotes a l'estranger», que no és el mateix però serveix per sortir del pas i aguantar fins a la propera dosi. Sort que ha acabat el patiment. Exiliatspresospolítics.