El «mercat republicà»

En el document s'exposa que «una majoria de les empreses de l'IBEX (...) formen part d'una elit, en què s'integra la monarquia, les grans entitats financeres i una malsana estructura corrupta de l'oligarquia del poder, que utilitza la ciutadania i la manipula a través dels valors patriòtics, per arribar així a una part important de l'opinió pública espanyola». Renoi! Si és la mateixa cantarella de la CUP!

Tot seguit proposa que «a través del consum estratègic, apoderem la ciutadania perquè per si mateixa i amb petites accions, (...) comencin a fer trontollar els poder fàctics establerts durant dècades i afavoreixin d'altres empreses, sovint més petites o modestes, perquè esdevinguin la nova base empresarial i econòmica de la República catalana».

És el somni «del poble organitzat com a consumidor combatiu», segons Josep Huguet l'exconseller d'ERC, en governs del tripartit.

Per fer camí, l'ANC «ha de promoure eines informàtiques que permetin posar d'acord empresaris compromesos amb consumidors republicans, per tal de donar lloc a un mercat republicà que prioritzi les relacions comercials i esdevingui una font de finançament per a la República catalana, mentre aquesta no sigui efectiva».

Ara bé, un «mercat republicà», en un món global, és una entelèquia d'il·luminats.

Tot i això, en una pàgina web, es demana a les empreses que s'inscriguin al registre de «proveïdors estratègics» i que les persones disposades a canviar d'empresa proveïdora de serveis (telefonia, llum, gas, assegurances, bancs, benzina, supermercats...) s'apuntin al registre de «consumidors estratègics».

De fet, és una «llista blanca» d'entitats que, en donar suport al procés independentista, no patiran el boicot amb què s'amenaça els desafectes, alhora que es promou el canvi d'hàbits de consum i s'assenyala com a botiflers els no compromesos amb la «causa».

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, s'ha begut l'enteniment? Una economista qualificada, educada en la teoria subjectiva del valor de la doctrina neoclàssica, defensa que les preferències del consumidor passen per maximitzar la utilitat dels béns i serveis.

És a dir, el subjecte comprarà allò més bo, bonic i barat. Excepte els fanàtics disposats a consumir productes i serveis «catalans», encara que siguin més cars, de pitjor qualitat o els deixin amb el cul a l'aire quan les empreses facin fallida.

En resum, l'aposta de l'ANC faria riure si no encobrís actituds sectàries i discriminatòries envers els catalans no independentistes.

Tant de bo que tot plegat només siguin castells en l'aire i focs d'encenalls.