Es lamentable, però sovint cal recordar a alguns periodistes que la seva comesa és informar els ciutadans, no congraciar-se amb les seves fonts i els seus col·legues, o irritar la seva competència publicant missatges críptics que no entendrà pràcticament ningú fora del seu cercle.

Un redactor de la vella escola podria replicar que ell és capaç de fer això i més. Davant d'aquesta reivindicació, s'hauria d'adduir que aquestes pràctiques són tan arriscades com gratuïtes. Fanfarronades a part, la situació dels periodistes és anàloga a la d'altres professions i funcions, la tasca de les quals compta amb una evident dimensió pública: economistes, polítics, juristes, científics... Presten un servei de vital importància per al progrés en els sistemes democràtics i haurien de començar per fer-se entendre. O sigui, l'esforç inicial d'adaptació els correspondria a ells, no als receptors.

Retornant a les tasques dels periodistes, quan aquests no tinguin més remei que introduir conceptes tècnics al seu lèxic, el preceptiu serà explicar-los perquè ni els profans ni els experts se sentin marginats en accedir a les seves notícies. Això és el que, en teoria, s'ha anat fent amb termes i expressions especialitzats encara que freqüents als mitjans.