26 de juny de 2019
26.06.2019
Diari de Girona

Acords entre partits i preses de posició

26.06.2019 | 06:00
Acords entre partits i preses de posició

Com que ha millorat molt la cobertura informativa de les negociacions a l'hora de formar un nou consistori ens hem adonat, gràcies a les imatges televisives, del bullici i dels malentesos en alguns municipis per decidir qui serà el nou alcalde i algun nyeu-nyeu, poc versat en aquests afers, s'ha escandalitzat molt. Es pregunta: on s'ha vist tant de rebombori i guirigall tan estrepitós?
El novell comentarista polític s'adonà amb perplexitat que totes les converses anteriors per tancar acords s'esfumen de sobte, no han servit per a res, perquè a l'última hora sota els efectes d'una telefonada d'un capitost d'un partit, informat del que pretenia fer la seva militància, els hi estripa el pacte i en provoca un de nou acord amb els interessos de partit o amb els seus motius. La típica lògica dels partits, dels d'abans, dels d'ara i dels de demà.
Normalment aquestes intervencions telefòniques no són de domini públic i es mantenen en el més estricte secret; en el cas de Santa Coloma, a una regidora molt adolorida i anguniejada, acorralada, se li escapà la confidència i va propiciar el gran desori.
Antany no ens assabentàvem sobre els preacords esbotzats per dirigents polítics, abans que es formés l'ajuntament. Actualment si es produeix una declaració d'un regidor en el moment de la votació en el sentit que afirma que li han alterat la seva intenció política ja tenim un drama popular que podem veure en directe, un ple confús i agressiu, en canvi si ho llegim a la premsa perd intensitat emocional.
Dijous de la setmana passada sota el títol de Santa Innocència en Jordi Martínez en el Diari de Girona es compadia d'aquells ingenus que escriuen en els diaris i que se sorprenen que els polítics professionals truquin als seus militants per lligar pactes per encimbellar el seu partit a l'alcaldia. És el deure dels polítics vetllar per la salut del partit i conquerir com més ajuntaments, millor. La gent no ficada en les maquinacions arteroses de la política no entén com aquells dos alcaldes o edils tan enemistats inopinadament s'amistancen per formar govern o que partits hostils pactin in extremis per repartir-se el poder.
També en Quim Nadal, que és un gat vell, el divendres passat escrivia sobre la necessitat d'establir preacords abans de la votació final. Ell parlava amb fonament de causa perquè ell, com a bon polític, hi té la mà trencada en influir perquè es configuri una alcaldia o una diputació que afavoreixi el progrés del partit o pel bé de Catalunya. Recordava que havia insistit en la possibilitat de permetre majories alternatives mitjançant pactes en els municipis on la llista més votada no hagués aconseguit la majoria absoluta.
Per exemple, a Barcelona s'ha comès l'error, durant quinze dies, de donar per assentat que el cap de llista més votat, l'Ernest Maragall, esdevindria el batlle perquè els altres partits no s'atrevirien a arrencar-li la vara atès que no es poden veure de cap manera i era impossible que es posessin d'acord. Doncs van pactar. Hi ha qui creu que la decisió dels grans ajuntaments depèn dels regidors; la política local està subordinada sovint a l'estratègia dels grans partits, com ha passat a Madrid i Barcelona.
Si som malpensats podríem preguntar-nos si aquest moviment d'últim moment ha estat espontani o era un pla llestament elaborat per fer mal al que creia seria alcalde, com és el cas de l'Albiol a Badalona. Es van encruelir amb ell? En les negociacions entre partits per formar majories es passa sovint factura a l'actuació personal del que pretén ser alcalde. El dos pactes o trencament de pactes més sorollosos entre independentistes van escenificar-se a Santa Coloma de Farners i Sant Cugat.
Perquè en els pobles no tot és política ni disciplina de partit, sovint es ventilen venjances, ressentiments personals o de clans familiars, odis antics, prestigis vanitosos, afany de presumir, també revenges, rancors contra velles badomeries danyoses, que feren molt de mal a algun membre de la vila i que el nou alcalde necessita rescabalar-se. En aquestes situacions la política s'embruteix i es converteix en pornografia.
Que els dirigents polítics en situacions confuses intervinguin en la constitució dels nous ajuntaments i en la formació de les diputacions sempre s'ha fet i es farà. Forma part de la normalitat democràtica, puix que tots volen conquerir com més alcaldies millor. El que succeí a Santa Coloma va ser una notícia pels ingenus; algú és tan crèdul de pensar que en Jordi Pujol, en Maragall, en Mas, en Nadal, en Carod Rovira o en Puigcercós no van tombar un preacord a fi de travar-ne un altre per interès del seu partit o pel que consideraren el bé del país?
No ha entès res la gent que exageradament s'escandalitzà per aquest fet perquè això és la política, altrament sí que li convindria a la família del president Torra demanar perdó per l'espectacle lamentable que escenificaren en el ple municipal. No critico el president, sí la seva família perquè ningú és responsable del que fa el germà, la cunyada o els oncles.
Alguns governs municipals han quedat en una situació vulnerable perquè la política dona molts tombs imprevistos i les mocions de censura seran freqüents; els que ara no han donat suport al nou alcalde es poden ajuntar per constituir un nou consistori. La Marta Madrenas haurà d'actuar amb destresa perquè l'oposició pot pactar, hores d'ara sembla impossible, però en política res ho és.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook