Un 25% de les alcaldies de les comarques gironines estan en mans de dones. No és una mala xifra, si es té en compte l'evolució positiva respecte a mandats anteriors, però encara es troba molt per sota de la paritat que seria desitjable -o millor dit, que seria natural- si els ajuntaments volen reflectir la realitat de la societat actual. I és que malgrat que la llei de la paritat ha facilitat una major implicació de les dones en la política, aquestes encara es troben amb algunes dificultats a l'hora d'accedir a la política municipal. A la ja per si difícil conciliació de la vida laboral i familiar se li ha de sumar la dedicació política, a vegades amb horaris impossibles i sessions plenàries que acaben a mitjanit. D'altra banda, hi ha partits que això de la llei de la paritat no s'ho acaben de creure i, malgrat que per llei estan obligats que de cada cinc persones n'hi hagi almenys dues de cada sexe, acaben situant els homes en els llocs de sortida i posant les dones més enrere. Per no parlar d'alguns alcaldes històrics, masculins, que porten anys sense moure's del seient.
Ara només falta que la igualtat arribi a la Diputació de Girona, on, aquesta vegada sí, està previst que augmenti substancialment el nombre de diputades, després que en aquest mandat només n'hi haguessin tres. Ja era hora.
