Truques i et diuen que et donen hora molts mesos enllà, molt més tard d'allò que seria raonable. Passa el temps i et presentes amb puntualitat a la consulta, malgrat que tindria una justificació haver-te'n oblidat després de tants de dies. No serveix de res, passen els minuts, els quarts, la mitja hora, els tres quarts i quan el rellotge ja indica que fa més de 60 minuts que escalfes la cadira de la sala d'espera, apareix aquell doctor, amb cara somrient, tranquil, panxacontent, sense demanar disculpes ni res, segur de ser ell qui domina la situació, passant olímpicament dels desgraciats i de les desgraciades que, innocents i passerells, hem complert amb l'horari, menyspreant el teu temps. Deu minuts més tard de l'hora tardana, comença a citar noms, noms de persones que fan cara de fàstic per haver malgastat el seu temps. Cinc minuts, només cinc minuts i fora. Això sí, amb un reguitzell de proves i anàlisis per fer i amb una llarga llista de medecines que, curiosament, mai tenen la referència del genèric, que sempre s'han de demanar i que faran ben felices les farmàcies afortunades.

Sincerament, uns pocavergonyes i maleducats, que no tenen cap respecte ni per les persones ni per les agendes de les persones. A mi, quan em donen cita per una hora, compleixo, encara que hagi hagut de fer les mil i una per arribar a temps i no he entès mai per què metges i metgesses es passen el seu horari pel folre, com si ells i elles tinguessin el dret superior d'arribar a l'hora que els roti.

I sí, proposo formalment que nosaltres també posem preu a les nostres hores i que al final de la consulta passem comptes, què val l'hora del metge i què val la meva hora i el meu temps com a persona, com a professional d'altres àmbits. Potser alguns metges acabaran pagant la seva relaxació en la gestió del seu temps. I que ningú s'esveri, algú acabarà per dir a les consultes allò que els metges ja haurien de saber, que no som ni números ni referències, som persones amb una agenda tant o més complexa que la seva. Esperem que n'aprenguin.