Si tot surt com les grans corporacions volen -investigacions recents mostren que 147 grups controlen el 40% del sistema corporatiu mundial- en un parell d'anys, amb tota probabilitat, emmalaltirem com la ciutadania dels Estats Units. Hem tingut grans ensurts alimentaris relacionats amb la carn: les vaques boges, la llengua blava dels ovins, antigament les febres de Malta (encara existent en alguns països), els pollastre amb febre de la Xina...

Com explica un informe d'Amics de la Terra, amb el TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions entre Estats Units i Europa), en qüestió de ramaderia i alimentació d'origen animal estem en una situació paradoxal. Mentre que als sistemes productius europeus se'ls seguirà exigint el compliment de la normativa en matèria d'higiene dels aliments que actualment regeix, es permetrà la importació de productes carnis dels Estats Units produïts sota els seus estàndards de qualitat. L'objectiu a la llarga criminal i insostenible -sobretot per a la nostra salut- és facilitar la producció de quanta més carn millor i en el menor temps possible, cosa cadena fordiana de muntatge d'automòbils. I a la Xina, encara és infinitament pitjor! Les imatges divulgades arreu de com tracten la carn -per exemple l'aviram- són apocalíptiques.

Amb aquests avantatges competitius a què al·ludíem (aproximadament el 75% dels animals criats en els sistemes intensius de producció de carn als EUA reben hormones de creixement en la seva alimentació i el 50% reben altres promotors del creixement, com la ractopamina), el propi Departament d'Agricultura dels Estats Units ha calculat que les seves exportacions a Europa podrien disparar-se un 3.983% en carn de porcí, 1.966% en carn de boví, 1.901% en llet en pols i un 988% en formatges.

A més de liquidar els sistemes nacionals/estatals de producció, l'entrada d'aquesta carn d'animals culturistes ens igualarà en moltes altres coses amb l'altra riba: seran homogènies les dietes, seran iguals les obesitats i s'anivellaran també els riscos d'intoxicacions alimentàries.

El cas més il·lustratiu, però hi ha molts exemples més, són les infeccions per E. coli verotoxigènica, la que es va atribuir fa ara uns cinc anys a uns cogombres andalusos, i que és responsable de quadres patològics molt greus, en ocasions la mort. Aquest bacteri té com a principal lloc de residència, o reservori en termes científics, el tracte intestinal dels remugants. Quan aquests estan criats en «presons» estretes i massificades, i quan arriben bruts en els seus propis excrements a escorxadors després de llargs viatges, les condicions són òptimes perquè contaminin la canal dels animals que s'està processant.

Si a més els escorxadors són cada vegada més grans, es converteixen en una excel·lent porta de sortida centralitzada per la dispersió d'aquest patogen a cada safata de carn picada. Les dades són rotundes. Mentre a Europa es van confirmar l'any 2014 5.955 casos per intoxicacions d'E. coli verotoxigènica, la xifra als EUA es va elevar a 265.000.

Amb aquest panorama, sovint poc conegut pel gran públic o com a mínim amagat per les multinacionals, no és estrany que surtin vegetarians i vegans com bolets!