Només Albert Rivera i els seus prosèlits deuen creure en les virtuts de la nova estratègia de Ciutadans, si algú està disposat a empassar-se que és nova i descarta que respongui a un pla predeterminat del seu líder per arribar, al preu que sigui i destruint el que calgui, a la Moncloa. El més probable és que els que fugen en desbandada de la formació antiindependentista i anticatalanista i els seus fundadors, que ara somiquen compungits en els seus articles per la deriva extremista del seu líder, fossin els únics que des de Catalunya es resistien a veure un Albert Rivera d'ambició desmesurada i despietada.

Rivera va saber reunir al seu entorn la dreta nacionalista espanyola de Catalunya. La de la polsera «rojigualda». Perquè Ciutadans no va néixer com a antídot del procés, com molts es pensen, sinó que es va ordir durant l'intent aplacat de crear un model de convivència impulsat per Pasqual Maragall i el Tripartit. Ciutadans no és el partit dels que defensen, amb tot el dret i legitimitat, que Catalunya continuï pertanyent a Espanya tal com és. És el partit dels que volen que hi pertanyi a la força i descatalanitzada per poder colonitzar tot el territori sense ser ofesos amb estelades, llaços grocs o suportant sons vernacles. Els que reclamen menjar paella de bogavante a Calella i no un arròs de llamàntol. Els que posarien Fairy a les pinyes dels castells i, com a molt, tolerarien La Bella Lola en una hipotètica cantada d'havaneres. És una versió renascuda del jacobinisme destructiu.

Això és el Ciutadans d'Albert Rivera. Qui no ho hagi volgut veure fins ara és perquè aquest partit havia esdevingut l'arma més eficaç contra l'independentisme. Fins i tot pels constitucionalistes, que durant anys han sobrealimentat Rivera després de la mitjanit. Amb el procés català -actual- vençut per la contundència de l'Estat i la candidesa dels dirigents independentistes, Ciutadans ja no és útil ni per aquells poders que en tot moment van finançar la unitat. Però aquest partit i els seus dirigents ja no viuen protegits dins del santuari de la unitat. Ciutadans ja és tocable.