29 de juny de 2019
29.06.2019

Els fets de Santa Coloma

29.06.2019 | 00:21

Els fets ocorreguts dins i fora de la sala de plens de l'ajuntament de Santa Coloma de Farnés amb motiu de la constitució del nou consistori tingueren com a protagonistes un vicari d'en Puigdemont anomenat Quim Torra, una colla representativa del feixisme català d'arrel independentista, uns pocs però suficients regidors usuaris dels coneguts dodotis, dues membres de la mesa d'edat (de la CUP, naturalment) que s'ho passaran pipa en la seva autodenigració com a persones i com a autoritats investides per la llei, un secretari que va perdre els papers quan encara representava la Junta Electoral de Zona i disposava d'autoritat per imposar seny i calma, un regidor en funcions d'alcalde que s'integrava (sembla) en el grup de sicaris que muntaren l'espectacle més esperpèntic d'aquella jornada a tot Espanya, la germana i la cunyada del vicari (que, essent familiars, potser es varen sentir cridades a vetllar pel purisme de la raça), i uns policies locals mancats de la més mínima formació en matèria de dret punitiu atès que, si l'autoritat que els manava (el regidor electe que seguia disposant de les seves potestats de cap de la policia local) abandonà les seves responsabilitats, podien haver actuat d'ofici fins a desallotjar la sala, aixecar acta dels successos i portar-la tant a la Junta Electoral com al jutjat de guàrdia.

Aquesta és la fotografia en blanc i negre d'un escenari histèric on la massa inculta per ignorant, crescuda en la veritat dels aiatol·làs independentistes, exhibint el seu primitivisme, aixafà la llei, conscientment i volgudament, per escarnir-la fins a substituir-la per una de nova que no passa la prova del nou en tot Estat democràtic i de dret «fins que la vergonya es va fer carn», com encertadament es va titular una crònica d' Albert Soler al Diari de Girona. Seguint Hans Kelsen, esmentat pel fiscal Zaragoza en el judici oral del polítics presos que no pas presos polítics, s'hauria produït un «cop d'Estat», ni que fos en miniatura, desfent un pacte, obligant a fer-ne un altre de diferent i, sobretot, considerant enemics de Catalunya el PSC i la seva candidata a l'alcaldia. L'autor intel·lectual fou Torra, el vicari, i l'autor material, un conglomerat de persones amb mentalitat de poble, formació ruralista i sang carlina. Santa Coloma de Farners no es mereixia un espectacle de naturalesa nazista com fou aquell.

Això no obstant, el que més em crida l'atenció, passades dues setmanes, és la presumpta inactivitat de la Junta Electoral de Zona (i, per extensió, la Provincial) i de la Fiscalia de Girona. Ho dic perquè, basant-me en tot allò llegit, vist i escoltat en el mitjans de comunicació i a les xarxes, allí no només s'hi varen trobar imbècils que revelaren públicament la seva pròpia estupidesa i desesperació, com havia recordat l'advocat Xavier Melero (lletrat defensor de Joaquim Forn) tot rellegint William Faulkner, en el Tribunal Suprem, sinó que, per damunt de tot, s'hi va donar potencialment una nítida vulneració de la Loreg per part de membres de la mesa d'edat (per la seva educació les coneixereu) i del secretari i delegat de la JEZ (no posà a votació la candidatura del PSC, per exemple) que, com a mínim es mereixen una multa, i, endemés, en el seu conjunt, presumptes delictes com ara intimidació a regidors electes, violència verbal i psíquica (potser també física), amenaces, coaccions, omissió de protecció d'un bé superior com ara la seguretat i la llibertat de consciència de part dels electes i el compliment de la llei electoral pel que fa al procediment de constitució i al paper de la mesa d'edat, conspiració per delinquir, perjudicis materials i morals, maltractament psicològic, segrest del consistori electe condicionant la seva llibertat a un canvi radical de la coalició de govern lliurament acordada, funcionaris públics que varen permetre la privació de llibertat dels regidors electes, inflicció de tracte degradant, injúries, desordre públic, falsedat documental, abandonament de destí i omissió del deure de perseguir delictes, fomentar, promoure o incitar directament o indirectament a l'odi, i potser d'altres que recull el Codi Penal.

No m'agradaria gens ni mica pensar o arribar a saber que la Junta Electoral de Zona i/o la Fiscalia de Girona es trobessin entre la «majoria acoquinada i temorosa que prefereix passar inadvertida i no contradir al poder independentista», com diu l'historiador i economista Gabriel Tortella, nascut a Catalunya per a més senyes, dels que callen i ho suporten tot per por, una vegada sabut, com públic és, que el nostre petit país fa olor de pólvora i de goma cremada, mentre la indolència la domina de dalt a baix i de baix a dalt.

Mirar cap a l'altre costat no és propi de servidors públics decents i jo els tinc per decents fins que no es demostri el contrari. I ja digué Freud que «les multituds no han conegut mai la set de la veritat. Demanen il·lusions, a les quals no poden renunciar», per haver estat abduïdes per aquestes. Un servidor no és una multitud i em permeto de demanar informació. O s'haurà d'anar a Madrid a posar denúncies o reclamar que d'ofici s'indaguin si els fets constitueixen il·lícits penals, com a un servidor li sembla? Aquí pau i allà glòria no és de rebut quan una minoria assalta el ple municipal i obliga a un canvi de vot i de govern.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook