30 de juny de 2019
30.06.2019
Diari de Girona

egoisme

30.06.2019 | 06:00
egoisme

Dinou milionaris nord-americans han sol·licitat pagar més impostos. En defensa pròpia. Ho han sol·licitat en defensa pròpia. No els agrada el món que s'aprecia des de les finestres dels seus dormitoris. Als Estats Units hi ha uns quaranta milions de pobres: la mida d'una nació. Per molt que els disperses, acaben traient el cap per aquí o per allà. Si la humanitat fos un teixit, les seves irregularitats ens posarien els pèls de punta. Si fos un text, no suportaríem la seva sintaxi. Si fos un edifici, no tindria fonaments morals. Una mica d'això deuen haver percebut els multimilionaris nord-americans (tots ells amb fortunes que superen els mil milions) per llançar un manifest dels que comencen amb la capçalera d'«els sotasignats».
Buda es va fer budista, valgui l'exageració, quan va abandonar el palau del seu pare i va ensopegar amb la vellesa, la malaltia i la mort. No esperem que els nostres milionaris segueixin el seu camí, però seria fantàstic que imitessin els seus col·legues ianquis. També en defensa pròpia. Es viu igual de bé amb cinquanta mil que amb cent mil milions. Es viu fins i tot igual de bé amb quaranta milions pelats que amb setanta-dos. Hi ha un límit més enllà del qual uns quants milions amunt o uns quants milions avall no impliquen cap diferència des del punt de vista del benestar físic, tot i que poden resultar essencials des de la perspectiva de la bona consciència. Els sotasignats nord-americans no estan proposant que l'Estat els arrabassi els seus iots o els seus àtics de la Cinquena Avinguda. Poden quedar-se'ls. El que suggereixen és lliurar al fisc alguns decimals de la seva fortuna. El 10% de la població espanyola té més riquesa que el 90% restant. Imaginin-se la suma de tota aquesta xavalla.
Aquest moviment justicier és curiós. La igualtat, històricament parlant, ha estat una conquesta que ha costat la vida a molta gent. L'extraordinari és que vingui d'on ve, ja que no és comú que els poderosos cedeixin, motu proprio, part d'una hegemonia que normalment ha calgut arrabassar. A veure si s'estén l'exemple entre els nostres. Encara que ho facin més per egoisme material que per convicció moral.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook