A les eleccions municipals de 2007, a Bàscara es van presentar tres candidatures. Una, la de Lluís Lloret (CiU), apostava pel megalòman projecte del Parc de Cavall. Les altres dues, una d'ERC i una altra sota l'òrbita del PSC, qüestionaven el projecte. El veien desmesurat. El candidat socialista, Josep Maria Sala, havia abandonat l'equip de Lloret, amb el qual havia sigut regidor durant nou anys, per discrepàncies en la manera de portar les finances, segons va explicar ell mateix. Resultat de les eleccions: majoria absoluta per a la candidatura de Lluís Lloret. ERC i PSC a l'oposició. Lloret tenia tan entusiasmats els seus veïns que quatre anys més tard, el 2011, només es va presentar la seva candidatura. Es quedava sense oposició. Podia fer el que volgués.

Lloret pretenia construir a Bàscara dos hipòdroms (un d'ells d'apostes), dos hotels i un club eqüestre; una universitat del cavall, una escola hípica i una residència-hotel; 350 habitatges amb serveis com guarderia o una zona comercial. La Ciutat del Cavall es va presentar l'any 1999 quan Bàscara només tenia 800 habitants. Ara en té mil. D'aquell fastuós projecte, només queden unes pistes amb escassa activitat, un brutal endeutament de l'Ajuntament i, des d'aquesta setmana, un deute de 6,2 milions d'euros, que amb els pertinents interessos pot arribar als 10 milions, amb un empresari, que segons una sentència, l'Audiència de Girona, va ser estafat per Lluís Lloret. Sosté el tribunal que Lloret, amb la voluntat de lucrar «injustament» l'Ajuntament, pretenia «extreure tants diners» com pogués de l'empresari, utilitzant «qualsevol mètode».

La indemnització a l'empresari estafat l'hauria de pagar l'exalcalde, però, com que previsiblement serà declarat insolvent per fer front a aquesta elevada quantitat, subsidiàriament se n'haurà de fer càrrec l'Ajuntament: uns 10.000 euros per veí, nadons inclosos. Una ruïna per a un municipi com Bàscara. Les corrupcions, estafes o arbitrarietats dels governants sempre les paguen els ciutadans. Com el cas Castor o la privatització d'Aigües Ter-Llobregat. O, com la famosa Illa Isozaki de Blanes, un altre projecte megalòman de les nostres comarques nascut en aquells anys en els quals semblava que els diners eren infinits. Massa sovint, oblidem que els governants no són més que uns veïns als quals escollim perquè gestionin els nostres recursos.

Ara, tot són laments. Comprensibles.

Però, una part dels veïns de Bàscara també en són corresponsables. Ells anaven renovant la confiança en Lluís Lloret, elecció rere elecció. I no serà que no el coneixien. Lluís Lloret va entrar de regidor d'Urbanisme el 1979 i va ocupar l'alcaldia durant 32 anys (del 1983 al 2015). I el passat 26 de maig, dos dies abans del judici i quan ja feia anys que es coneixia la denúncia per estafa, un 34% dels electors de Bàscara encara varen votar per la candidatura de Lloret, ara sota les sigles de JxCat.