01 de juliol de 2019
01.07.2019
Diari de Girona

Cartes

01.07.2019 | 06:00
Cartes

Sr. José Luis R. Zapatero
Miquel Mompió i Azemar Riudarenes
Vostè que va d'advocat de les causes perdudes que no ha aconseguit amb els seus viatges a Veneçuela, ara es despenja amb unes declaracions insinuant un indult i un diàleg amb els nostres presos.
Faci memòria, el 2010 ens deia: «Aceptaremos lo que voten los catalanes», va acceptar el recurs del Tribunal Constitucional del PP, les recollides de firmes d'Andalusia del Sr. Rajoy i el «ribot» del Sr. Guerra. Si vostè hagués impedit tot això i hagués respectat la totalitat de l'estatut del 2010, de ben segur que no hi hauria hagut ni 1-O, ni procés.
La seves declaracions a RAC1 em sonen a llàgrimes de cocodril. També vull recordar-li les seves fatxendes declaracions sobre l'economia dient que Espanya jugava la Champions i ens va portar la crisi econòmica que hem hagut de patir i encara patim. Sento dir-li amb tot el respecte que, amb la seva cara de bon nen, per mi no té gens de credibilitat.


Àrea autocaravanes
martÍn pera SANT GREGORI
A Girona fa un temps que s'ha construït un àrea per a autocaravanes, ho trobo perfecte i s'ha d'agrair al consistori que hagi optat per aquest tipus de turisme, ja que sol ser gent amb un poder adquisitiu que sempre necessiten comprar i visiten la nostra ciutat, sempre hi deixen algun euro.
El problema és que últimament en passar per la carretera del costat s'hi comencen a veure instal·lacions de furgonetes amb tendals com si allò fos una zona d'acampada (per a això ja hi ha els càmpings).
La majoria d'àrees per autocaravanes està prohibit acampar-hi més de 72 hores, si no es fa respectar l'àrea es convertirà en un campament de gitanos.


Viduïtat i solitud
Màrius Viella La Bisbal d'Empordà
Per intentar apaivagar la duresa de la vida d'una persona vídua (home o dona) , que en arribar a una edat considerada gran, i que en la majoria dels casos li toca viure sol o sola , crec que l'administració i la societat en general s'ha de conscienciar que viure en solitud i sense possibilitats de dialogar hores i més hores és un calvari al qual cal trobar solucions; jo suggereixo que igual que en molts llocs, pobles i ciutats gaudeixen de casals per a jubilats, jo proposaria casals per millorar de la viduïtat; ningú  pot entendre millor una persona vídua que una altra persona en la mateixa situació, raó per la qual és necessari crear llocs on la viduïtat no sigui censurada ni discriminada pel que diu ni pel que fa en qualsevol edat; no es tracta de crear llocs de  conquesta, es tracta d'apropar les persones que han quedat soles perquè parlin d'allò que el moment aconsella, però parlar amb tothom, cosa que a casa és molt difícil, com també ho és sortir sol a passejar, quan no en tens ganes. Voler fer anar a passejar un vidu o vídua quan li falta una cama de suport moral, que tant és que sigui de dia com de nit, si la casa és buida poques coses la podran omplir, o buidar del silenci  ensordidor.
Com és de suposar, aquests espais s'han d'adequar dels diferents sistemes d'entreteniment, tant individuals com col·lectius, sense discriminació de sexes ni edat, tenint en compte que no hi pot faltar la música i el ball, i on es pugui prendre un cafè o un refresc a gust i a càrrec de cadascú. Des d'aquest altell catastrofista també s'hi respira seny per dosificar els sentiments i apaivagar la duresa dels records, que no es poden ni s'han d'oblidar mai.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook