El treball a temps complet continua essent un bé escàs. La subocupació, que va arribar a afectar 2,3 milions d'espanyols, s'ha reduït de forma notable després de cinc anys de creació d'ocupació. Però encara condiciona 1,8 milions de persones, que, encara que desitjarien treballar a temps complet, només troben ocupació per hores, segons les últimes dades de l'enquesta de població activa (EPA).
Es tracta de gent que treballa menys hores de les que voldria i que, per tant, té ingressos molt més baixos dels que necessita. Des de fa uns dies sento i llegeixo veus d'alarma per l'escassa taxa d'estalvi i per l'augment dels crèdits al consum.
En resum, la gent no té liquidat per afrontar les despeses mínimes vitals i en molts casos ha de tirar de la il·lusió d'un futur laboral millor. I això, quan ens trobem en plena etapa expansiva de l'economia.
O hi ha un govern aviat que aprovi rendes complementàries i programes que fomentin l'ocupació a temps complet o anem abocats a una crisi social de dimensions molt més greus del que s'albira a simple vista.
I, ara per ara, no veig que estiguin per posar-se mans a la feina.
