Ens trobàvem en algun mitjà de transport, a vegades. Havíem coincidit, Dolors, en algun acte. Sempre em deies: «Com va tot?», interessant-te de veritat. No era un interès forçat o de frase feta, per dir alguna cosa entre les referències a la política, instal·lada en aquest punt de tocata i fuga, de surrealisme mediocre, i les referències al canvi climàtic. Era un interès autèntic, engrescador, i em solies dir: «Endavant, tu ets dels bons! No defalleixis. Sempre endavant!». Em divertia el teu optimisme, per damunt de totes les dificultats.

Feia un temps que no ens vèiem, Dolors. I un dia, de forma atzarosa, insòlita, a través d'un conegut, vaig saber que ja no enraonaríem més, després de patir una malaltia que hauria de ser més visible, perquè, malgrat que té mil formes, cada dia afecta més i més gent. I cal més investigació, i una lluita constant, i més farmacèutiques que a banda de fer negoci pur i dur, vulguin ajudar tanta gent que ho necessita, i viu pendent d'un avenç, d'una fórmula per recuperar l'esperança. Quan em van dir la novetat sobre tu, antiga, però que jo ignorava, em va impactar. I vaig buscar alguna referència per internet, com un nàufrag cerca la fusta salvadora enmig de la immensitat del mar que l'envolta. Vaig trobar una informació breu, relacionada amb el teu gremi. Amb prou feines unes frases en una de les xarxes socials.

Vaig sentir una sensació estranya. Primer, incredulitat. Després una impotència infinita, Dolors. Perquè sabem que les persones semblen contenir-se en aquestes pantalles fràgils, en allò que volem ser o representem a les xarxes socials. Però és tan injust lluitar cada dia, sempre, i sortir d'aquest teatre per la porta falsa, com ens passa a tants i tantes. Com passa cada dia. En el fons, és tan absurd, tan aparentment trist i tan colpidor. Les darreres referències teves, tenien un aire d'epíleg sobtat. És trist que la vida d'una persona, de cadascú de nosaltres, es resumeixi en una nota breu: encara que aquesta sigui emotiva.

En el fons, aquesta experiència és una lliçó de moral i de positivitat. Tu, Dolors, formaves part del selecte club de les bones persones. Això és real, i això és viscut. I desprenies aquesta sensació positiva a tothom que et coneixia, per damunt de les mesquineses que tant ens afecten, i tan poc ens hauríem de tocar. Va per tu, i pel teu optimisme contagiós.