No va agradar gaire entre el llacisme que el professor Francesc Trillas afirmés en una entrevista a aquest diari que el procés «ha sigut la revolta d'una regió rica, protagonitzada per rics». Senyal que va encertar de ple. De fet, la primera part, «revolta d'una regió rica», no ha causat polèmica, així d'assumit està que aquesta regió oprimida que es diu Catalunya és una de les que gaudeixen de millor nivell de vida del món. M'agradaria que algú em digués quan, en els darrers 3.000 anys, Catalunya ha estat millor, en tots els aspectes, que en l'actualitat. O almenys que fins fa quatre anys, que va començar la matraca.

El que ha fet mal de debò és que en Trillas assenyali que la tal revolta ha sigut «protagonitzada per rics». Centenars de llacistes que es consideren pobres, fa dies que corren ofesos per les xarxes, no els ha faltat més que publicar la seva declaració de renda per mostrar la seva precària situació econòmica. Doncs us diré una cosa, i ja em sap greu haver de ser jo qui us desil·lusiona: el professor Trillas es refereix als «protagonistes» de la cosa aquesta del procés. Pro-ta-go-nis-tes. Vosaltres, que aneu obedients a tota mobilització així que se us demana, no sou protagonistes de res. Els protagonistes són els que us mobilitzen, i aquests sí que viuen bé. Vosaltres només sou els utilitzats. O sigui que no us preocupeu, el «protagonitzada per rics» no va per vosaltres, il·lusos, que ni sou rics ni protagonitzeu res, sinó pels autèntics protagonistes.

Vosaltres, que us gasteu els minsos estalvis en samarretes per la diada o en viatges a Waterloo, Estrasburg, o allà on se us ordeni, no només no sou protagonistes, és que no sou ni secundaris. Ni tan sols figurants. Per no sortir del món del cinema, com a molt sou part de l' attrezzo, com el ficus que el director fa col·locar al costat de la porta o l'entrepà mig mossegat que ajuda a crear un ambient desolat. Res més. No us preocupeu, que quan algú parla de «protagonistes» del procés, ningú pensa ni de casualitat en vosaltres. De fet ningú us té en compte, i d'entre aquest «ningú», els que menys, aquells que se serveixen de vosaltres, excepte a l'hora de demanar-vos diners.

Espero, amb aquest aclariment, haver-vos deixat més tranquils.