02 de juliol de 2019
02.07.2019
Diari de Girona

Rumorologia de poble

01.07.2019 | 23:35
Rumorologia de poble

Sempre s'ha dit que el safareig dels pobles no és únicament una servitud per rentar la roba, sinó també una instal·lació que alguns fan servir per embrutir el bon nom dels vilatans que uns altres volen perjudicar. La passada revetlla de Sant Joan un brètol, un innocent, va llençar, a 2/4 de quatre de la matinada, un últim petard sota les motocicletes estacionades a un aparcament que els responsables municipals van fer instal·lar en un carreró estret i petit davant d'una casa al bell mig del barri de La Punta de Roses, a escassos metres de la platja, després de les protestes d'un bon nombre de ciutadans, perquè la Policia Municipal havia rebut instruccions per part dels polítics, de posar fre a l'aparcament «descontrolat» de motocicletes i ciclomotors al nucli antic, sense enrecordar-se que l'Ajuntament estava cobrant l'impost d'aquests vehicles, sense ni tan sols disposar de places d'aparcaments suficients al municipi.

Però el problema de les motos és que sempre que s'aturen perden petites quantitats d'oli i benzina que amb el temps es converteixen en una mena de pasta que cobreix el paviment allà on estan estacionades. Aquest també era el cas a l'aparcament per a motos del carrer Palmerola, al qual el meu company i jo també hi deixàvem les nostres motos cada dia. És clar que el brètol, l'inconscient al que li feia gràcia allargar la «festa» fins a aquelles hores, no se li va acudir que aquella pasta d'oli i benzina podia tenir efectes fatals si, tal com hem de suposar, un petard en lloc d'explotar convertia la pólvora en una metxa capaç d'incendiar el que sigui, però especialment una bassa d'oli i benzina sota unes motos. Van trigar molt poc a cremar els neumàtics, la goma escuma dels seients i al cap de pocs moments ja explotaven els primers dipòsits. Les set motocicletes i la bicicleta aparcades en aquell lloc es van convertir en una foguera de Sant Joan que per poc no va acabar de cremar tota una casa al seu darrere, on vivien dues famílies que miraculosament no van patir danys físics.

Ara bé, el que no és de rebut és que algun afectat frustrat vagi al safareig a deixar via lliure a la seva fantasia fins al punt d'assignar directament la culpa de l'accident al primer que passa. Com un dels meus veïns, que avui em demanava sense cap tipus de vergonya les dades de la meva assegurança per presentar-li la seva reclamació. Estava convençut que alguna persona que em té mania (que n'hi ha, encara que no sé per què, hehehehe) volia calar foc a les nostres motos deliberadament. Xafardejar aquest tipus de rumors, sense tenir cap indici ni prova és extremadament perillós i contraproduent perquè malmet la convivència entre la gent del poble de manera irreparable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit