Per fer-se una idea de la temperatura moral regnant, no hi ha més que veure la primera decisió que han pres molts dels nous equips de govern de diferents municipis: apujar-se el sou. I no un dos, un quatre o un deu per cent. No. Pujades de fins al quaranta per cent. Això és el primer que han votat per unanimitat algunes corporacions municipals acabades d'estrenar. I davant de les càmeres de televisió, sense complexos, sense vergonya, sense embuts (signifiqui el que signifiqui embuts). Emoluments de cinquanta o seixanta mil euros en un país en què el salari mitjà ronda els vint-i-cinc mil.
Vostè hauria estat capaç? Imagini que vostè és un alcalde a qui els seus conciutadans acaben de triar perquè administri els assumptes de la ciutat o el poble en què viu. Suposi que és el dia del primer ple i que està preocupat, com és lògic, pel seu honor, per la seva imatge, pel seu decòrum. Està vostè arreglant-se davant del mirall del lavabo de casa seva, potser repetint interiorment, com una oració, les primeres paraules que adreçarà al consistori. Tot d'una, se li creua pel cap la idea de l'augment salarial.
I si m'apujo el sou?
Un somriure travessa el seu rostre. És broma, és clar. S'organitzaria un escàndol plenament justificat. Però la idea es va convertint en obsessió. Ara pensa que hauria d'apujar-los-el també als regidors, per tenir-los de la seva part. I sortiria per unanimitat perquè són uns pocavergonyes, perquè som uns pocavergonyes. Potser cal aguantar l'estirada durant un parell de telediaris, però què són dos telenotícies davant de quatre anys de prosperitat i llagostins a la planxa.
No ho faria, ja ho sé. No suportaria l'escàndol produït per aquests dos telediaris. Es ficaria sota el llit, es dispararia un tret, potser no tornaria a sortir al carrer o a exposar-se en públic. Però vostè no pertany a la classe política que estem alimentant des de fa algun temps. Aquí els tenen, donant doctrina davant dels micròfons després de cada atracament. Passa alguna cosa? No passa res. Mai passa res.
Estem resignats. Són així. Som així.
