03 de juliol de 2019
03.07.2019
Diari de Girona

El gran polvorí

02.07.2019 | 23:44
El gran polvorí

L'incendi forestal de la setmana passada a les Terres de l'Ebre ha estat rebut amb la consternació, en primer lloc, dels directament afectats, però també de tot el país, i ha provocat, des del primer moment, una clam per engegar el gran debat pluridisciplinari que entri a fons en les causes darreres de la fragilitat dels boscos i emprengui unes polítiques efectives per corregir-les. Un debat en què s'incloguin des de l'abandonament de la vida agrària i la manca de cap mena de gestió forestal en amplis territoris, fins a la responsabilitat moral de tots els urbanites pel fet de ser urbanites i no rurals. El gran debat l'han exigit des de pagesos fins a polítics i des d'ecologistes fins a doctors amb càtedra universitària, de manera que probablement tenen raó. Però caldria advertir que el fet d'adherir-se a aquest objectiu no allibera ningú de la necessitat d'emprendre actuacions immediates i d'estudiar un per un quins errors petits, mitjans o grans s'han comès que hagin desembocat en aquest i en altres incendis, ja que de vegades els grans plantejaments de grans debats sobre situacions molt complexes tenen un perjudicial efecte tranquil·litzador sobre les responsabilitats immediates.

És tanmateix veritat que una part important de la massa boscosa catalana és una mena de gran magatzem de pólvora esperant una combinació de factors propicis per esclatar. La situació meteorològica dels últims dies, els episodis d'altes temperatures, baixa humitat i marinada, incrementaran la seva freqüència si el canvi climàtic no inverteix la tendència a accelerar-se. I les indispensables crides a la precaució tenen una eficàcia limitada perquè, fins i tot amb la millor voluntat, errar és humà. L'incendi que ens ocupa el va originar la fermentació d'una pila de gallinassa. Cap màquina, cap crema de rostolls, cap barbacoa, cap burilla. La gallinassa d'una granja: així de simple pot ser l'origen d'un desastre. El risc zero no existeix, de manera que caldrà actuar als boscos abans no ens en quedem sense, perquè si esperem que les grans potències actuïn sobre el clima, ho tenim clar. Actuar sobre els boscos sense esperar la gran conferència d'experts sobre l'abandonament de la ruralitat i la culpa col·lectiva. Benvinguda sigui quan arribi, però mentrestant anem per feina: camins, tallafocs, neteja, ajudes a l'aprofitament, les coses que ja sabem i que no es fan, perquè quan s'apaga la darrera flama comencem a oblidar-nos-en.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook