Qualsevol manual de comunicació corporativa ressalta que un dels factors clau en qualsevol organització és l'elecció del portaveu. La persona que dona la cara en públic ha d'estar ben informat, preparat, tenir paciència i capacitat per connectar amb els interlocutors. A l'actual administració de la Generalitat, li caldria buscar noves cares per intentar acostar-se a aquest perfil. Més enllà de les mancances exhibides per la portaveu del Govern català en la sala de premsa, aquests dies hem tingut nous exemples amb l'incendi que ha afectat la Ribera d'Ebre.
En la gestió comunicativa d'aquest foc ha acabat destacant més la incomoditat i/o oblits del conseller Miquel Buch i del president Quim Torra respecte a la presència de la Unitat Militar d'Emergències, que allò que realment s'havia de comunicar.
Quan han parlat responsables de Bombers o Protecció Civil, han estat impecables. És el mateix que va passar amb el major Trapero durant la crisi dels atemptats gihadhistes de l'agost de 2017. En aquella ocasió, els responsables polítics d'Interior gairebé no van obrir boca durant la investigació. Aquell política comunicativa, malgrat algunes mancances, ha estat posada com a exemple. El que en molts països d'Europa és habitual, aquí ha estat una excepció. Els polítics tenen ganes de micro i de lluir-se, i no sempre l'encerten.
