L'any 1990, aviat farà trenta anys, un grup reduït de gironins ens vam trobar a París en una sala de la Sorbona per assistir a l'acte de la lectura i defensa de la tesi doctoral d'en Christian Guilleré. Quatre anys més tard aquella tesi esdevindria l'obra clàssica de Guilleré: Girona al segle XIV (2 vols, Publicacions de l'abadia de Montserrat - Ajuntament de Girona, 1993-1994). Girona s'incorporava així a la nòmina de les grans tesis d'estat franceses que tenien gloriosos precedents en els treballs pioners de Pierre Vilar, Pierre Bonnassie i Claude Carrère. Guilleré seguia així les petjades de Pierre Bonnassie i sembraria per al futur un camp que conrearia intensament ell mateix i que continuaria la professora Sandrine Victor, deixeble de Guilleré, també amb una tesi sobre Girona.
Amb anterioritat i al fil de les seves recerques, Guilleré ens havia mostrat ja les seves capacitats d'investigador amb un conjunt de treballs que li editaria l'Ajuntament de Girona: Diner, poder i societat a la Girona del segle XIV (Girona, 1984), i amb dos volums dels Quaderns de la Revista de Girona: Girona medieval. L'etapa d'apogeu.1285-1360 (Girona, 1991) i Girona medieval. Crisi i desenvolupament 1360-1460 (Girona, 1992).
Fent honor a la seva familiaritat amb les fonts documentals Guilleré després de la tesi encara nodriria la seva bibliografia gironina amb l'edició del Llibre Verd de la ciutat de Girona (1144-1533) (Barcelona-Girona, Fundació Noguera-Ajuntament de Girona, 2000).
Després de la seva etapa catalana, Guilleré desenvoluparia la seva carrera acadèmica a Chambéry, a la Universitat de Savoia-Mont Blanc, on exploraria nous camins sobre el Principat de Savoia, el poder, el castell, els intercanvis, els drets fiscals. Sense abandonar mai la via catalana Guilleré desenvoluparia un camp d'estudi sobre el món medieval del principat alpí que el portaria a mostrar les seves especificitats i alhora a establir les comparacions i els referents més generalitzadors pel que fa a les societats medievals. Els treballs sobre la vinya i el vi a Savoia (2015), sobre el castell dels ducs de Savoia (2011), sobre el regne de Borgonya a l'any mil (2008) se situen entre les seves obres més rellevants. Més enllà dels seus treballs monogràfics hem d'esmentar també la coordinació de col·loquis i seminaris, especialment el que es va dedicar al tractat de Corbeil (1258), crucial en el regnat de Jaume I i per al futur de la política catalana (2009) o sobre el paisatge rural a l'època medieval molt en la línia del camí que li havia mostrat un altre dels seus mestres, George Duby (2012).
Precisament aquest mateix any amb Flocel Sabaté va editar un volum miscel·lani amb múltiples col·laboracions sobre la morfologia i la identitat social al món urbà hispànic medieval: Morphologie et identité sociale dans la ville médiévale hispanique (Universitat de Savoia, 2012).
Ara aquell jove investigador que va arribar a Girona en els darrers anys setanta i que va esdevenir doctor el 1990 a la Sorbona s'ha jubilat. I és amb motiu de la seva jubilació que escric aquest article per posar de manifest tota una trajectòria molt profundament marcada per les seves recerques al voltant de la història de Girona. La nostra ciutat pot sentir un legítim orgull de tenir un ambaixador rellevant en el medievalisme francès, conegut i reconegut pels seus col·legues.
Amb motiu d'aquesta jubilació els seus companys de recerques, i els seus deixebles, li han dedicat dos volums d'homenatge sota el títol general de Mélanges offerts à Christian Guilleré (Universitat de Savoie Mont Blanc, 2017). Encapçalen tots dos volums una bibliografia raonada de Guilleré on podem veure el pes i el paper que hi tenen les recerques sobre Girona i Catalunya en l'obra del medievalista francès. El primer volum s'ha editat a cura de Guido Castelnuovo i de Sandrine Victor i es dedica preferentment a la Història des de les fonts i específicament a Catalunya, Savoia i Itàlia: L'Histoire à la source: acter, compter, enregistrer (Catalogne, Savoie, Italie, XIIè XVè siècle). El segon volum ha estat editat a cura de Laurent Ripart i de Dominique Lagorgette i té un contingut d'abast cronològic més ampli, des de l'antiguitat fins al món contemporani i alguns fets del segle XX: Les bons comptes font les bons amis. Els editors subratllen la faceta arxivística i emprenedora de Christian Guilleré.
Tot plegat un bell compendi de treballs dedicats com a homenatge a Christian Guilleré que tracten la diversitat de temàtiques que són objecte de les seves recerques més rellevants. Que Girona tingui un paper central en aquest reconeixement no ens hauria de deixar indiferents i em sembla que aquest article pot ser un bon camí per mostrar el nostre agraïment al professor Guilleré per tot el temps que ha dedicat a la nostra col·lectivitat i a la seva evolució històrica.
