Ara que sembla innegable que el procés agonitza, és el moment de reivindicar allò que de positiu ha tingut. Ja que no ha aportat res de bo políticament, socialment ni econòmicament, almenys ens ha permès conèixer els familiars i amics dels presos i els fugats, una gent encantadora que d'altra manera no hauria entrat a les nostres vides. Ha sigut fonamental la col·laboració altruista de TV3, que ens els ha passat per tots els programes de la graella les vegades que ha fet falta, fins que tots ens els sentim ja una mica nostres. Potser els enviaré una felicitació per Nadal, ara que hem iniciat aquesta bonica relació.
Jo, que tinc una mica de sentit del ridícul i una altra mica de sentit de la decència, m'hauria negat a participar en la pornografia de l'anomenat «circ dels familiars ploramiques». Però aquesta gent deu ser d'una altra pasta, i gràcies a això ens els hem trobat quasi cada dia a casa, i si ha sigut a través de la pantalla és només perquè no tenien les claus del pis, que d'haver-les tingut, allà que es presenten. TV3 ha trobat un filó en circ dels ploramiques, tant ha abusat de fills, esposes, cunyats, nebots, sogres, oncles, veïns, mainaderes, antics professors, companys de feina i rectors de la parròquia dels presos, que a vegades es permeten presentar-los només amb el nom, en la seguretat els catalans ja coneixíem el personatge.
-I per parlar de la situació de Jordi Sánchez tenim amb nosaltres la Susanna- i al sofà de casa ens miràvem la meva senyora i jo, avergonyits de ser els únics catalans que no coneixien la Susanna i d'ignorar el seu vincle amb el pres. L'advocada? Una creditora? (només el primer cop, després ja vam aprendre que era la senyora).
És cert que gaire originals no eren, tots afirmaven el mateix que afirmen el cent per cent de familiars de presos que en el món penen delictes: que el seu marit/germà/pare/cunyat/gendre/amic era innocent i que era injust que estigués a presó. Un arribava a esperar que, esgotades totes les branques consanguínies i polítiques de l'arbre genealògic, desfilessin per televisió les mascotes dels presos.
-Tenim avui amb nosaltres en Dentetes, un hàmster que no parla gaire, però que amb la seva expressió ens diu clarament que està molt trist perquè el seu amo Turull és a presó. Mirin, mirin quina carona que fa. Ah, i també diu que és innocent.
El circ dels familiars ploramiques no té cap efecte jurídic, com sap qualsevol que hagi estudiat un curs de Dret o hagi vist algun episodi de Perry Mason. En canvi, és molt útil per tocar la fibra sensible del ciutadà, que és del que tracta el procés, d'apel·lar a les emocions perquè ningú no pensi. Si fins i tot els pidolaires romanesos del carrer han après a fer-se acompanyar de la senyora i el nen -convenientment ensinistrats per fer cara d'anyell degollat- per aconseguir més donacions, a ningú no ha d'estranyar que els líders del procés hagin arribat a la mateixa conclusió per aconseguir més adhesions. Mira, mira que malament s'ho passa aquest pobre hàmster, com pot ser tan cruel l'Estat espanyol? Marxem! Seguim! Persistim! No tenim por! Compreu la nova samarreta!
Res a dir, per tant, de la tabarra constant dels familiars a la TV. Només espero que no ho facin de franc, que cobrin diners a canvi. Perquè la pornografia, si es fa cobrant, és de professionals. Però si es fa gratis, és vici.
