05 de juliol de 2019
05.07.2019

El nou govern municipal de Llançà

05.07.2019 | 01:27

Quan per primera vegada vaig visitar la vila de Llançà, ja fa anys i panys, em va fer la impressió que era una vila amagada. La causa és la seva peculiar ubicació, darrere del cap de Creus. I aquesta situació d'amagatall li és beneficiosa, essent així que, per exemple, està a recer del vent xaloc, que en altres indrets com a Cadaqués alça ones considerables, les quals són ben conegudes pels seus mariners: «Vent de xaloc, mar molta i peix poc». No m'estranya gens que després de la destrucció d'Empúries, per Hasting i els seus normands, l'any 862, els habitants de les costes de l'Empordà per por de les incursions dels pirates sarracens es desplacessin de la costa cap a l'interior, i d'aquesta manera la vila de Llançà fou aixecada prop del mar i amagada d'aquell perill. Soc del parer que els emplaçaments dels pobles li atorguen als seus habitants un caràcter determinat; observo que a Llançà gaudeixen d'una visió pragmàtica i pràctica de la vida, i, després de la constitució del nou govern municipal, tanmateix de la política, la qual cosa m'ha sorprès d'una manera grata. En Francesc Guisset Lagresa (PSC) és el nou batlle amb la col·laboració de la Núria Escarpanter (Junts x Llançà). Si parem esment a la visió que transmeten els mitjans de comunicació de la política en l'àmbit de país, de ben segur que sorprèn que dos polítics d'ideologies tan diferents –més aviat antagòniques– es posin d'acord per conformar un govern; ara bé, aquesta possibilitat es pot fer realitat als pobles perquè els seus habitants no voten –o no haurien de votar– els partits sinó a les persones; voten a qui li transmet la confiança de què treballarà per la millora de la vida en el poble. I als electes els toca arribar a una entesa. Per la qual cosa no m'estranya gens que en Francesc Guisset s'hagi posat d'acord amb la Núria Escarpanter. En Francesc, una bona persona, que ha demostrat des de les seves anteriors responsabilitats a l'Ajuntament llançenenc que des de la serietat treballa per la millora del poble, i que ara podrà fer realitat –no tinc cap dubte– la nova residència de gent gran, la sala polivalent i el parc infantil, entre d'altres, amb la col·laboració de la Núria, aquesta jove que ha tornat amb un projecte nou, i que en certa ocasió digué que tenia un somni; em voleteja pel meu cap calb que té a veure amb la convivència. Tant de bo aquesta nova política municipal d'entesa es traspassi més aviat que tard a la política nacional de Catalunya. L'amagat poble de Llançà els hi ha donat un magnífic i esperançador exemple. Tant de bo els polítics catalans que aspiren a governar Catalunya en un futur immediat se n'adonin que el fet important no és l'interès del seu partit sinó l'interès general i el bé comú de tota la societat, i que la política de confrontació i de decisions unilaterals és la pitjor de les polítiques. A fi de bé de tots plegats tant de bo no ho tornin a fer!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook