País de tarats, 9 taules grans no s'han presentat avui prèvia confirmació», denunciava en una contundent piulada el Toc al Mar, un restaurant d'Aiguablava que fan peix amb brases d'alzina i uns arrossos notables, i que ha crescut molt els últims tres anys pel que fa a taules. El tuit anava acompanyat de les sempre interpretables emoticones. Aplaudiments, una mena de dimoniet lila i una flama. Vaig pensar: sí que van forts aquests perquè, uns dies abans, ja se les havien tingut en una altra xarxa social -Instagram- amb uns aprenents de gorrers que van intentar una rebaixa de la factura per una apreciació subjectiva sobre el sabor de les anemones, que porta a pensar que mai abans n'havien menjat de fresques perquè és un producte delicat que no permet massa especulació.
L'encarregat de les xarxes del restaurant possiblement no va comptar fins a deu, com és aconsellable abans de piular, perquè això dels tuits mai saps si se't pot girar en contra, sobretot quan qualifiques de tarat un país, d'on són la majoria dels teus clients. Però això no treu que no tinguin motiu per cabrejar-se i molt, perquè una brometa d'aquestes et pot engegar a rodar tota la recaudació del dia i tothom té sous a pagar. Els comentaris a la piulada van ser molts i favorables: «Reserva amb pagament ja!», reivindicava un. Un altre aconsellava «reserva amb dipòsit». Fins i tot un els proposava «no accepteu reserves». I finalment el que es lamentava: «cada cop pitjor i ho acabarem pagant els clients respectuosos». Aquesta última piulada ja la van patir a mitja setmana uns amics, que van intentar reservar a un estrella Michelin de Castelló d'Empúries. A l'Emporium, que és un magnífic restaurant. Els van demanar un dipòsit de 40 ? per barba per poder fer la reserva. Havien de pagar 160 ? per avançat una gent que fa anys i panys que recorren tot tipus de restaurants. En aquest cas no van voler pagar perquè els va fer sentir com uns pelacanyes i van optar reservar un altre de categoria similar. Aquest restaurant empordanès ha optat per aquest sistema. Altres, com ara El Celler de Can Roca, demanen la targeta, i si no et presentes et carreguen 100 euros. El cas és que últimament s'han disparat les reserves full i molts restaurants n'han estat víctimes, fet que els porta a buscar sistemes per frenar tarats. Alguns establiments preferiran perdre reserves demanant un dipòsit. Altres demanaran la targeta i la majoria continuaran igual. És una opció de cada restaurant i un debat que tot just comença.
