05 de juliol de 2019
05.07.2019
Diari de Girona

De València al Pallars

05.07.2019 | 01:27
De València al Pallars

Com és prou sabut, la influència de les comarques occidentals (Lleida i Pirineus occidentals) al País Valencia és palesa en la parla, els cognoms, el topònims i fins i tot aspectes del folklore. I també en el camp dels productes i la cuina: al País Valencià fan botifarres, com a Catalunya, llonganissa de Pasqua, com al Pirineu, etc. I en el camp de la cuina marinera les semblances són encara més paleses; els pescadors valencians fan suquets, sepiones a la planxa amb all i julivert, rossejats, etc. El mateix s'escau amb la resta de Catalunya, la que parla dialecte oriental. L'historiador Enric Guinot, a Els fundadors del Regne de València, reporta detalladament la procedència, poble a poble, de molts llinatges valencians. Ni mossàrabs ni occitans: els valencians són majoritàriament d'origen català i més minoritàriament i localitzadament, aragonès i uns pocs navarresos o castellans i alguns occitans. En la literatura cal recordar el cas del Marquès de Villena, que va publicar (incloent, amb tota seguretat, l' Arte Cisoria) una obra important en català abans que es posés al servei de la Corona de Castella. Com diu Ricard Pérez Casado, «les arrels catalanes i aragoneses del País Valencià pertanyen a la categoria de les realitats històriques».

Aquesta memòria de l'origen i pertinença etniconacional no es va esborrar mai, i malgrat Almansa, en ple segle XVIII Gaspar Escolano afirmava que el País Valencià « fué poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana», mentre que, al mateix segle, el bisbe Josep Climent ratifica que « casi todos los valencianos somos catalanes de origen». Tot això, altrament, ja ens ho va ensenyar, amb determinació i tossuderia, Joan Fuster –el personatge més odiat pels blaveros, d'abans i d'ara. Enric Guinot parla de «majoria absoluta» de repobladors catalans.

Tot això ho vàrem debatre en uns Jornades convocades, alhora, per l'Institut d'Estudis Catalans, el Consell Cultural del Pallars Sobirà i la Universitat d'Alacant, «De Tramuntana a Migjorn», que van tenir lloc els proppassats dies 28 i 29 de juliol a Esterri d'Àneu, al Pallars Sobirà (I Seminari Culturals sobre l'eix cultural occidental). Vaig tenir l'honor de ser-hi convidat com a expert en Gastronomia i col·laborador de la Universitat d'Alacant –que justament fa poc ha publicat el meu llibre Cuina i cultura del gust al País Valencià. El patrimoni culinari.

El panell va reunir un il·lustre grup d'experts en lingüística, història i etnologia de les universitats d'Alacant, Castelló i Rovira i Virgili. A part del ja esmentat Enric Guinot, destacaven Ferran Rella –president del Consell Cultural de les Valls d'Àneu–, Josep Martines (UA), Pere Navarro, Miquel Àngel Pradilla, Ramon Sistac, Jordi Suils, Jordí Antolí, José Enrique Gargallo, Maria Isabel Guardiola, Carme Oriol i Vicent Vidal, tos ells prestigiosos experts en els respectius camps. A més, ens vam poder amarar de la poderosa cultura i gastronomia del Pallars, una de les més singulars de Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook