El Vaticà diuen que «qui arriba papa al conclave en surt cardenal». És a dir, que els qui més «sonen» poques vegades són els elegits. Els papes Borja van ser-ho perquè les grans famílies romanes es vetaven mútuament. Josep Borrell serà «alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat» en virtut d'un pacte de darrer minut que ha salvat els vetos creuats entre les grans famílies polítiques europees a l'hora de designar els alts càrrecs de la Unió. Un altre socialista espanyol, Javier Solana, ja va fer aquesta funció durant deu anys, entre 1999 i 2009. Va ser el segon titular, i el seu antecessor només s'hi va estar mig any, de manera que fou ell qui la va dotar d'importància pel sistema d'exercir-la com si tingués més competències que les realment atorgades. La importància del càrrec la denota el fet que és nomenat pel Consell Europeu, és a dir, per la reunió dels caps d'estat i govern, igual que els presidents de la Comissió Europea i del mateix Consell.

Borrell, que va presidir dos anys i mig el Parlament Europeu, se'n va a fer de superministre d'Exteriors comunitari, un càrrec amb els poders que li permetin exercir els estats membres. Aquests són sobirans, i en les relacions amb països tercers poden optar per seguir una pauta conjunta o anar a la seva. La diplomàcia europea no té al darrere un exèrcit per fer-se respectar, i encara que als passaports hi aparegui el nom de la UE, els ciutadans que viatgen s'acullen a les ambaixades del seu estat. L'alt representant ha de crear el seu propi espai de cara endins i de cara enfora. De cara endins, convencent els socis de la necessitat d'anar tots a l'una i posar la mateixa cara davant desafiaments com l'agressivitat militar de Putin a l'est i la comercial de Donald Trump a l'oest. I de cara enfora, convencent el món sencer que Europa és un poder real i no un simple veïnatge mal avingut.

Caldrà veure si Borrell dona el perfil per a una feina que necessita grans dosis d'habilitat conciliadora. Sempre ha tingut una certa tendència a exhibir autoritat i recórrer a l'escarment com a arma de dissuasió. Ahir mateix saltava la notícia que el ministeri espanyol que encara dirigeix vol tancar per via judicial algunes delegacions de la Generalitat a l'estranger perquè el govern Torra és independentista, i això justament quan Sánchez podria necessitar un cop de mà de JxCat i ERC. Quina suavitat i quin sentit de l'oportunitat, el de la Pobla.