Porto dins del meu cap un teletext que dona males notícies tota l'estona. Mentre la part superior del meu cervell intenta elaborar idees que m'elevin per damunt de les cotitzacions borsàries, a l'altura del front, orbitant el meu perímetre cranial, apareixen l'índex Nikkei i l'Ibex-35 i la Borsa de Futurs. Quina nosa, el teletext! Et treu uns centímetres de pantalla per no donar més que disgustos. En el meu teletext acaba d'aparèixer, per exemple, una notícia que t'arrenca de cop, ho vulguis que no, del pensament abstracte. Va succeir a Londres, quan, en treure el tren d'aterratge, es va desprendre un cadàver d'un avió que estava a punt d'aterrar. El mort va anar a caure al jardí d'un senyor que dormia i parava el sol. Un veí diu que va sentir el cop. Déu meu, com sona el cos d'un difunt en precipitar-se sobre la gespa d'una propietat privada des de centenars de metres d'altura.

Pur teletext.

Diu el director del Museu del Prado que cal convertir la reputació en diners. A qui no li agrada presumir de la seva reputació? Però mentre ens perdem en reflexions idealistes que encoratgen l'ego, el teletext ens recorda que l'autoestima cal monetitzar-la, és a dir, convertir-la en diners. Una forma de transsubstanciació. A més, part d'aquests diners hauràs d'invertir-los al seu torn en accions de prestigi per tancar el cercle viciós en què es mouen el teletext i l'existència. En tot cas, mai hauries de tenir molts més diners que prestigi. Tampoc molt menys prestigi que diners. Hi ha un equilibri aquí difícil de guardar. El Prado té pocs diners i molt prestigi. Els bancs, poc prestigi, però molts diners. Qui és més feliç, Miguel Falomir o Ana Patricia Botín?

L'últim que diu el teletext és que, a partir d'ara, el pa integral haurà de ser integral; el de llenya, de llenya; el de massa mare, de massa mare; l'artesà, artesà, i així de manera successiva. Els dilluns hauran de ser dilluns; els dimarts, dimarts i, els agosts, agosts. Pel que fa a les persianes, hauran de ser persianes. El bidets, bidets. Els quinze minuts, un quart d'hora. Quant queda per legislar! I no es posen d'acord.