Si algun servei públic cal que funcioni amb rapidesa, celeritat i eficiència hauria de ser la justícia, sense oblidar la resta de serveis públics que les administracions públiques han de prestar, i que justifiquen la seva existència. Sempre es parla de la necessitat de destinar més mitjans materials i humans, i de fer les reformes adequades perquè la justícia, com a poder independent, funcioni de manera exemplar i eficaç. Però el que sembla que és una convicció i un compromís verbal de tots els agents socials mai s'arriba a concretar en la pràctica. Si mirem els mitjans que es dediquen la maquinària recaptatòria de totes les administracions, municipals, autonòmiques i estatals, es posa de relleu que la justícia no és la primera prioritat.

Cal ser conscients que el bon funcionament d'un tribunal no pot dependre només de la bona disposició del seu titular o dels seus titulars, a qui se'ls confia aquesta altíssima responsabilitat de jutjar i fer complir les sentències. La societat sencera necessita i espera que els tribunals funcionin amb exemplaritat, honestedat, eficiència i amb la necessària rapidesa. Si algú ha de fer realitat el principi de la igualtat davant la llei i el principi de tutela judicial efectiva, que consagra la nostra Constitució a l'article 24, han de ser els jutges i magistrats, des del jutjat més humil fins al Tribunal Suprem o el Constitucional. I els ciutadans hem de poder confiar plenament que davant d'un problema o conflicte el sistema judicial actuarà amb objectivitat i integritat, celeritat i igualtat.

La sospita popular que el poderós i l'adinerat solen tenir tractes de favor fins i tot als tribunals s'ha de combatre des dels propis tribunals, que han d'exercir la protecció dels drets amb independència de la condició social o econòmica dels que hi compareixen, i protegint el dèbil. Els poderosos, habitualment no necessiten de les lleis, aquestes més aviat els molesten, però per a la gent senzilla i humil la llei i el seu compliment és una necessitat i una protecció davant l'arbitrarietat.

I dintre del sistema judicial, si en algun àmbit les normes i la seva aplicació i interpretació haurien de ser tuïtives és en l'àmbit laboral. Malauradament, la realitat del dia a dia en els tribunals socials posa de relleu que la justícia laboral ni és ràpida, i per tant tampoc és eficient. No ens podem acostumar a veure com a normal que un problema laboral com la rescissió d'un contracte, un acomiadament, un tema d'invalidesa o la ­reclamació d'uns salaris hagi d'esperar ­mesos i mesos fins a la celebració d'un j­udici. Aquesta tardança és font de nous problemes, que caldria solucionar. Seria de justícia.