08 de juliol de 2019
08.07.2019
Diari de Girona

Els nous graduats universitaris

08.07.2019 | 06:00
Els nous graduats universitaris

El final del mes de juny i la primera quinzena del de juliol, i també el mes de desembre, són dates assenyalades en els calendaris universitaris per celebrar com es mereix l'obtenció del títol de graduat o graduada en els diferents estudis. Justament el passat divendres dia 5 tenia lloc el dels nous titulats i titulades en els diferents graus que es cursen a la Facultat de Dret de la UdG. Guardo un especial i entranyable record de tots els actes, llavors només per a llicenciats i llicenciades en Dret, que vam celebrar durant la meva etapa de degà de la Facultat de 1994 a 2000 no menys importants que els actuals per celebrar-se en els mòduls prefabricats del campus de Fontajau encara que òbviament menys vistosos, a excepció del de 1999, el 9 de desembre, ja en el magne, i que tants anys va costar tenir-ho, edifici de la Facultat al campus de Montilivi.
És especialment gratificant per a un professor universitari que li proposin ser padrí d'una promoció, i aquesta és la sort que he tingut en diverses ocasions en els últims anys amb els meus estudiants del doble grau de Dret i Administració d'Empreses de la Universitat Autònoma de Barcelona en representació dels estudis jurídics. L'acte de graduació es va celebrar el 28 de juny a la Sala d'actes del Rectorat a Bellaterra. Agraeixo a les i els joves que han finalitzat els estudis la seva amabilitat en comptar amb mi per a l'emotiu acte, emotivitat que, no ho dubtin, era tant per a elles i ells com per a mi. Són el que qualifico de «regals morals» de la vida universitària i que són molt, moltíssim més d'agrair que els de contingut econòmic.
Aquell dia feia una calor sufocant a la UAB, però molt suportable per a les i els joves titulats i titulades de la promoció 2013-2019 del doble grau, que celebraven amb goig, al costat dels seus familiars i persones amigues, l'acte de graduació després de sis anys d'intensa dedicació a l'estudi. Va ser, realment, un acte molt emotiu i entranyable, amb intervencions de les delegades estudiantils i les màximes autoritats de les facultats d'Economia i Empresa i de Dret.
Què vaig dir en el meu discurs? Doncs succintament aquí estan les notes més destacades, vàlides per a qualsevol acte universitari de la mateixa importància, amb l'addició, o supressió, dels matisos més propis i específics de cada universitat.
El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la llengua defineix egressat/da com «Persona que surt d'un establiment docent després d'haver acabat els seus estudis». Els diré, i no se sorprenguin, que aquesta definició no em sembla correcta. Saben per què? No surten d'un establiment docent, de la seva Universitat, perquè estic segur que hi tornaran en moltes ocasions, i també, molt més endavant, els seus descendents. No han acabat els seus estudis. Han acabat una part, que avui està degudament acreditada, del procés permanent d'aprenentatge al llarg de tota la vida. Com sabem que l'expectativa mitjana de vida dels homes i dones a Espanya és de 80,5 i 85 anys. Aturin-se a pensar la quantitat d'anys que els queden per seguir estudiant i formant-se.
I avui celebrem justament que han culminat sis anys d'estudis per partida doble, ja que no té poc mèrit, certament, haver-se llançat a l'aventura de cursar dos estudis universitaris al mateix temps i tots dos d'indubtable importància i dificultat. Avui poden ser feliços de veritat, i aquesta felicitat també l'han de tenir (i estic segur que és així) els seus familiars, aquells i aquelles que els acompanyen en el dia d'avui i per descomptat també els qui no es troben presents.
Tanquen un cicle de la seva vida acadèmica, i també de la personal. S'obren noves expectatives i alternatives professionals, en un món cada vegada més canviant i imprevisible, on la tecnologia avança a passos molt més que accelerats i relega a l'oblit en molt poc temps allò que ha passat no molt abans, si bé no convé oblidar en absolut la història per tal de no repetir errors del passat.
Estan ben preparats per a aquesta nova aventura, tenen excel·lents coneixements acadèmics (els seus expedients així ho acrediten), tenen excel·lent coneixement d'idiomes i són nadius digitals. Els hi diré que em fassim cas, per una vegada!: estan ben proveïts i proveïdes per abandonar el niu universitari i sortir a la selva ciutadana, a la selva (i en moltes ocasions aquesta paraula no té res de retòrica) del món professional.
Alguns, algunes, s'orientaran cap a l'àmbit econòmic, altres cap al jurídic, ja sigui en despatxos, consultories, empreses, administracions públiques (hauran aquí superar oposicions –sang, suor i llàgrimes (bé, deixem-ho només en suor, el mateix que avui patim totes les persones presents a l'acte, en el dia, diuen els meteoròlegs, més calorós de l'any– i durant l'estudi comprovaran que tot allò que van aprendre en els seus estudis del doble grau els ha estat de molta utilitat). Recordaran que els vaig dir en iniciar les meves assignatures que el currículum i els coneixements adquirits són vàlids i importants en la seva imminent (en alguns casos ja present) vida professional, i estic segur que comprovaran que tenien raó.
La seva vida postestudis de grau els pot portar a seguir estudiant, o a treballar, fora de la seva localitat habitual de residència, ja sigui a Catalunya, la resta d'Espanya, o altres països de la tan fràgil Unió Europea, d'altres països europeus o d'altres continents. Això serà molt positiu, ja que no hi ha res millor en aquesta vida que compartir amistats, idees, debats, discussions, amb altres persones que poden parlar, pensar, entendre la vida, de diferent manera a la nostra. Dialogar, compartir, debatre, aprendre, són paraules que han d'estar en el seu bloc de notes i ser utilitzada de forma permanent.
Potser algun familiar dels presents, o altres que no estan avui aquí, sentin tristesa per algun de les i els estudiants titulats, és a dir els seus fills i filles, perquè es vagin enllà de les fronteres, mar enllà, més enllà dels continents. No es preocupin, no sentin tristesa, segur que tornaran en un moment o altre... i probablement amb descendència. Llavors, els avis i àvies descobriran en què consisteix el registre de la jornada de treball, jornada voluntària sempre, com anem a negar-ho!, però jornada al cap i a la fi.
Finalment, els desitjo molts èxits i molta felicitat en la seva nova etapa de la vida. I, si m'ho permeten, els donaré un últim consell, sense cost econòmic, és clar!: Sempre siguin honestos, mirin cap endavant pensant en millorar i també per ajudar els altres. La vida és un diàleg permanent, i només una confrontació quan és absolutament necessari per aconseguir una societat més justa i igualitària.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook