09 de juliol de 2019
09.07.2019

Sense aire fresc en política espanyola

08.07.2019 | 23:16

Pedro Sánchez intenta arribar a la investidura amb els vots necessaris. Però de moment no rep la receptivitat dels partits de caire estatal. Ni Podem ni Ciutadans estan disposats a donar un cop de mà a l'actual president del govern en funcions. Van passant els dies i tot fa pensar que es pot repetir la situació que va viure Mariano Rajoy quan es veié obligat a convocar unes noves eleccions.

En pocs anys els partits que predicaven la regeneració i una nova manera de fer política s'han fet vells i no representen ja aquella alenada d'aire fresc tan necessària en la política espanyola, massa dominada pel bipartidisme representat pel PP i el PSOE.

Podem volia menjar-se l'espai socialista i fins i tot va fer trontollar algunes estructures del seu rival quan assolí un grup parlamentari important i alcaldies com les de Madrid, Barcelona, Santiago de Compostel·la o Cadis, per exemple. Però les discrepàncies internes amb un líder molt discutit van anar desinflant el globus lila. En una sola legislatura ha perdut la representació territorial i té només una quarantena de diputats a les Corts. Les seves discutides decisions fins i tot foren decisives perquè Manuela Carmena no pogués revalidar l'alcaldia. El seu candidat ni tan sols va aconseguir l'acta de regidor.

Ara ha de lluitar per la seva supervivència i voldria ser al consell de ministres, la qual cosa no aprova un Pedro Sánchez que sap que un personatge com ell només li podria portar problemes. Li ofereix càrrecs de segon nivell i li demana noms de la seva òrbita. Però no... Pablo Iglesias no ho accepta. S'ha tancat en banda i si no rectifica en unes properes eleccions pot veure la seva presència parlamentària sigui gairebé testimonial.

Per la seva banda, Albert Rivera ha rebutjat anar a consultes a La Moncloa. No vol ni sentir a parlar d'una abstenció que facilités posar en marxa la legislatura. Pensa més en les seves ambicions personals que no pas en el país. Creu que pot ocupar l'espai conservador del PP i això és fer volar coloms. Malgrat la corrua de casos de corrupció a l'Ajuntament de Madrid, els seus vots al costat dels de Vox portaren un candidat tan mediocre com Martínez-Almeida a l'alcaldia.

El ridícul de Ciutadans a les municipals i a les autonòmiques ha estat majúscul. I els seus representants han servit per apuntalar un PP en hores baixes que ha barrejat el suport de la formació taronja amb els de la ultradreta espanyola. Aquest fet no ha estat ben vist per molts afiliats i el partit viu una crisi important amb baixes d'alguns històrics que defensaven la formació des dels seus inicis. La seva llista europea, amb un candidat de prestigi com Luis Garicano, es veié farcida de personatges rebotats del PP i del PSOE que no li van fer cap favor.

Rivera ha desaparegut al llarg d'aquestes darreres setmanes i ha encarregat a Arrimadas donar la cara i fer el paper de la trista figura. Ha de justificar posicionaments del tot injustificables. I aquell partit socialdemòcrata que predicava obrir finestres i aixecar catifes s'ha convertit en una colla de liberals de l'estil més ranci i caspós que no es diferencia massa d'aquell PP tan castigat pels casos de corrupció.

El discurs de Ciutadans és repetitiu: només saben dir que Sánchez pacta amb els populistes i els independentistes. Però això ja no té més recorregut.

El PSOE sap que unes noves eleccions poden esborrar del mapa Podem i que molts votants de Rivera retornin als populars o als socialistes. Aquestes properes setmanes seran decisives, però l'Estat espanyol es torna a encaminar cap al bipartidisme. Aquella esperança que en un moment va suposar la sortida de partits nous i amb un discurs de regeneració democràtica ha durant de Nadal a Sant Esteve. Ni Iglesias ni Rivera han aportat res de nou a la política espanyola.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació