09 de juliol de 2019
09.07.2019

Apunts sobre l'art i els artistes gironins (1)

08.07.2019 | 23:16

Aquests darrers anys a Girona hem pogut visitar diverses grans exposicions. En l'apartat de pintura, en voldria destacar dues. La més significativa segurament és la que s'acaba de clausurar fa poc en el Museu d'Art dedicada a la pintora jueva-polonesa Mela Muter. Malgrat el seu origen, Maria Melania Klingsland es va naturalitzar francesa i va viure la major part de la seva vida a París, on va morir l'any 1967. L'altra mostra que vull destacar és Damià Escuder, totes les vides. El fill del rentell va ser un home inclassificable que va exercir de pintor, filòsof, artista total, activista polític, social i cultural, visionari, espiritualista, cristià, budista, llibertari... També voldria esmentar una exposició que es va fer de l'obra del pintor Jaume Faixó, mort prematurament als 46 anys, el 1998 en tombar del segle XX.

El motiu d'aquesta reflexió sobre els artistes gironins és que en els comentaris sobre el quadre Les cases del riu, de Mela Muter, efectuats en un anterior escrit en el que glossava la figura del pintor sarrianenc Pere Farró, afirmàvem que aquesta pintura, que es pot veure al Museu d'Art, marcava l'inici de la pintura moderna postimpressionista a Girona. En aquell article ( Diari de Girona, 18-12-2018) ja citava tot un seguit d'artistes gironins que varen ser continuadors de l'obertura modernitzadora de Mela Mutermilch. Aquests comentaris nostres han suscitat controvèrsia i un ampli debat en els ambients artístics gironins.

Per aquesta raó, ens hem animat a aprofundir i ampliar el panorama general de l'art a Girona, Salt i Sarrià, és a dir, a la comarca del Gironès. Aquesta vegada, per manca d'espai, no entrarem a valorar la situació del món de l'art a la Garrotxa, el Pla de l'Estany o la Costa Brava, que també han estat bressol de grans creadors. Així doncs, ens centrarem en els artistes que ha donat l'àrea de Girona des de finals del segle XIX fins a començaments del segle XXI.

Començarem parlant dels precursors i concretament del pintor figuratiu, gran dibuixant, paisatgista i retratista que va ser Jaume Pons i Martí, nebot del gran Ramon Martí i Alsina, autor del quadre Gran dia de Girona que actualment es pot veure a l'auditori Josep Irla.

En aquest apartat de precursors hem d'esmentar també Prudenci Bertrana, més conegut com a escriptor, però que va ser un eminent pintor d'ofici, gran dominador de totes les tècniques que va aprendre a La Llotja.

No podem oblidar l'aportació que varen fer paisatgistes com ara Santiago Rusiñol, escriptor i pintor com Prudenci Bertrana, que va passar temporades a Girona i va ser un dels primers artistes que va pintar la Girona vella. Modest Urgell, conegut també pel pseudònim de Katúfol, va ser un pintor i autor treatal català que també va treballar a Girona.

I finalment, Mela Muter, acompanyada segurament per Pere Farró, va pintar diferents indrets del barri vell i també el mercat d'Amer.

Dins un aire entre modernista i noucentista, hem de parlar de l'aportació que va fer el pintor saltenc Josep Aguilera i Martí, un republicà i antifeixista convençut, que fou un excel·lent dibuixant, retratista i pintor que exercí el seu mestratge a l'acadèmia que regentava en el carrer de la Força. De Josep Aguilera s'ha dit que «fou l'home que va marcar el ritme artístic de la ciutat i que posà els fonaments d'una escola pictòrica basada en la Girona monumental». El mestratge de Josep Aguilera influí en tota la generació d'artistes que destacaren a la postguerra.

Com a pintors, podríem parlar d' Isidre Vicens, Pep Colomer, Tapiola, Portes, Orihuel, Pere i Josep Perpinyà, Enric Marquès, Montserrat Llonch, Joaquima Casas, Bosch Martí, Comadira, Joan Domènech, etc. I, com a escultors, hem de destacar en primer lloc Fidel Aguilar, Domènec Fita, Emília Xargay, Paco Torres Monsó, Pia Crozet, Manel Palahí, Josep Perpinyà, Pep Admetlla, etc.

No em vull oblidar de grans aquarel·listes que ha donat la ciutat, com ara Roca Delpech, Gironella, Adroher, Riu, Fornells, Dalmau, Domènech, J. Gómez Martínez, etc.

I en la pintura més contemporània, informalista i abstracta hi trobem noms com ara Josep Perpinyà, Niebla, Corominas, Jordi Gispert o Montse Costa, i artistes més formalistes, com Jaume Faixó i el gran Enric Ansesa Gironella, considerat com un dels principals representants de l'anomenada generació oculta.

Menció a part mereixen el polifacètic escultor i pintor banyolí Lluís Güell, l'inclassificable Damià Escuder, el mestre tapisser Carles Is López, més conegut pel nom artístic de Carles Delclaux, i el contracultural i esotèric Palacios.

Ja n'hem parlat, però abans d'acabar volem tornar a citar la gran quantitat de dones artistes que ha donat la ciutat en aquest període, començant evidentement per Mela Muter i continuant per Emília Xargay, Montserrat Llonch, Joaquima Casas, Dolors Bosch, Mercè Huerta, Roser Oliveras, Montse Costa, Glòria Cortina, Pia Crozet, etc.

Finalment, no volem deixar de citar els pintors figuratius postimpressionistes, com ara Ramon Maria de Carrera, Fulcarà, Vayreda, Planells o Dalmau; els renovats realistes Roca Costa, Huedo o Mateu; i els eclèctics postmoderns Estivill, Pep Camps, Xevi Vilaró i Marc Palau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit