Els valors ajuden a distingir el bo del dolent, el que s'admet del que es prohibeix. El punt de partida pot semblar abstracte, no obstant això, aquesta dimensió està integrada en les actituds individuals i en les conductes externes. En la ciència, la recerca i la innovació, però també en la vida quotidiana, el terme «valor» és un criteri d'acció al qual ens adherim de manera més emocional que no pas racional, i que, a curt termini, no es posa en dubte. No significa això que els valors siguin irracionals. Tenen una significació especial en la definició de principis i pautes per orientar el comportament. Aquests referents intersubjectius estan vinculats al sentit que es concedeix a la vida i a les eleccions que fem dia a dia. Tenen a veure amb els nostres estils de vida, els costums i la forma que tenim de relacionar-nos. El perfil dels nous valors és més baix en el present. Entren en escena segons la seva capacitat d'adaptar-se. No sempre impliquen una reflexió profunda ni un compromís bàsic. Són valors sense convicció, inestables; poden ser modificats de sobte. Estan sotmesos a la dinàmica que modela la nostra societat: la competència. Cap entitat se'n lliura: empreses, professionals, institucions, universitats, confessions, partits polítics, clubs esportius...
