Ens hem acostumat a veure imatges del nostre planeta blau des de l'espai, esfèric, tot i que hi ha qui diu el contrari. Tanmateix es pot albirar el contorn dels continents, un dibuix geogràfic dels fragments de terra que donen nom al nostre planeta eminentment marítim, que haurien fet les delícies dels cartògrafs a l'antiguitat, ja que elaboraven els mapes en base a projeccions. Aquestes projeccions eren càlculs matemàtics i no una representació geomètrica de la distribució i grandària dels continents. Encara avui, els mapes amb els quals hem estudiat la Geografia física i política, aquells planisferis de tota la vida, van ser elaborats per Gerardus Mercator al segle XVI. Es tractava d'una eina molt útil a efectes nàutics però que distorsionava les mesures i posició dels països tal com són. Imagino que la controvèrsia amb la projecció de Mercator encesa darrerament arran del nou repartiment del poder mundial, on la Xina aspira al nou lideratge del segle XXI, vers els Estats Units. Cartogràficament, es tradueix en un empetitiment d'Europa, tot qüestionant la relació de mida entre països i continents, ja que mentre Europa es manté en les seves proporcions més o menys reals, Amèrica del Sud i sobretot Àfrica apareixen molt més petites del que són en realitat. També crida l'atenció el cas de Groenlàndia o l'Antàrtida, que apareixen com extensions de terra enormes, sobretot la primera que gairebé sembla igual de gran que l'Àfrica. El planisferi realitzat pel cartògraf alemany ha deixat en evidència el centralisme europeu, fonament de la ideologia colonialista i xenòfoba que ha practicat fins fa ben poc. Malgrat que a finals del segle XX Arno Peters, el geògraf alemany va dissenyar una nova carta del món sobre paràmetres més ajustats a la realitat que les antigues projeccions, no ha estat suficient per desterrar aquest eurocentrisme sapastre. La mentalitat Mercator continua.
