Es veu que en el pelegrinatge que els llacistes van fer a Estrasburg per tocar, o almenys veure, la divinitat, hi havia zona VIP, d'accés restringit. No consta que ni allà aparegués la divinitat, però vull suposar que hi hauria copes, canapès i gent molt ben vestida, de la que no surt de casa sense assegurar-se que el vestit que du combina bé amb el llacet groc a la pitrera. El fugat no va aparèixer perquè les divinitats són així, si la mateixa Verge Maria es feia de pregar com més gent es congregava a Fàtima, amb el perill latent de deixar els pobres pastorets com a mentiders, és normal que l'expresident, que es creu una divinitat molt per sobre de la mare de Déu, faci el mateix si l'esperen 4 o 5 mil persones. A la plebs se l'ha de fer patir una mica, que si no, acaben pensant que són iguals que els líders, i des d' Orwell i La rebel·lió dels animals sabem que tots som iguals, però alguns són més iguals que els altres.

Tenint això en compte, la zona VIP era de calaix. Era natural que es creés un espai al qual no tinguessin accés els pobres desgraciats que es van ficar entre pit i espatlla quinze hores de viatge en autobús, gent simple, de la d'entrepà i parada per pixar tots alhora en alguna àrea de servei. Els dirigents llacistes tenen un estatus que han de protegir, que es resumeix en cobrar del procés en lloc de gastar-s'hi diners, i bé s'han de distingir d'alguna manera. La zona VIP és una gran idea, perquè no només impedeix l'accés als que no són ningú, sinó que els humilia, cosa sempre necessària. Un no ha escalat fins aquí per, arribat el dia de l'excursió que marca l'inici de l'estiu pijo com abans ho feia el suquet d'en Portabella, compartir espai amb gent que a Catalunya miraríem per sobre l'espatlla. Ells al seu lloc i nosaltres al nostre, sí, d'acord, els saludarem, fins i tot permetrem que es facin fotos amb nosaltres -si no se'ns acosten gaire, ecs-, però a la zona VIP no entren, una cosa és guardar les aparences i l'altra eliminar les diferències de classe, com una cosa és muntar un procés per viure bé i l'altra instaurar el comunisme.

A vegades és necessari posar els infeliços al seu lloc. No per res, és pel seu bé, que a força de repetir-los que el procés és un moviment sorgit d'abaix, capaç seria algun de creure-s'ho.