Deia Joan Salvat-Papasseit que la veritat és «un mirall trencat en mil trossets» i que «cadascú de nosaltres en té un pedaç». Hi ha fets incontrovertibles i demostrables, però a l'hora d'interpretar-los introduïm elemens subjectius. Hi penso després d'escoltar a Catalunya Ràdio com qualifiquen de fake news les informacions que afirmen que aquest col·lectiu delinqueix més que la resta de menors. Posen de relleu que el 82% dels MENA no han entrat en contacte amb la delinqüència. Ara bé, n'hi ha un 18% que sí que ha comès delictes, i el que no diu la ràdio pública és que ho fan de forma reincident, de manera que de mitjana acumulen gairebé quatre detencions per persona. Si extrapoléssim aquesta taxa delinqüencial al conjunt d'adolescents catalans (hi ha més de 300.000 joves entre 15 i 18 anys), estaríem davant d'una situació insostenible.
Més enllà de la interpretació d'aquestes dades, el que és realment preocupant és que s'ha gestat un problema que ha acabat amb lamentables casos de violència racista i xenòfoba.
Amb els MENA, ni les administracions ni el cojunt de la societat hem sabut reaccionar. Arriben fugint de la misèria i els acabem tractant més com a estrangers que no com a menors d'edat als quals cal protegir i integrar. Urgeix una modificació de les estrictes normatives d'immigració i laboral que permetin que aquests joves puguin formar-se i accedir al mercat de treball.
