El millor que li podria passar a Quim Torra és que l'inhabilitin tan aviat com sigui possible. Ahir es va saber que la fiscalia li demana 1 any i 8 mesos d'inhabilitació com a càrrec públic i una multa de 30.000 euros per no haver despenjat els llaços grocs de la façana del Palau de la Generalitat. Amb aquesta petició el ministeri públic va posar àrnica, una vegada més, a la dolorosa convivència del partits independentistes. El govern reunit a l'entorn del seu president va decidir no tractar aquest dimarts la tensió entre els partits que el formen, tot i que la seva relació ha tocat fons segons l'anterior portaveu de l'executiu. Resulta especialment descriptiu del lideratge que exerceix Torra que aquest reconeixement coincideixi en el temps amb la tanda de contactes que el president de la Generalitat porta a terme per refer la unitat estratègica de l'independentisme. Els partits del Govern fa temps que no s'aguanten i la majoria del seus representants tenen una mala relació personal i una desconfiança malaltissa. Però fins ara han mantingut les formes. De tant en tant se les han tingut al Parlament (investidura fallida de Puigdemont) o al Congrés (per veure qui era el primer a votar a Sánchez com a president d'Espanya) però sempre havien trobat una causa superior per reconduir les coses. Es podrien haver discutit per la situació dels presos o per les discrepàncies sobre el futur del full de ruta, però han decidit que el millor motiu per barallar-se és pels pactes locals que garanteixen o frustren tenir més o menys quotes de poder. I ni tant sols han evitat evidenciar que alguns d'aquests acords (el de Junts per Catalunya amb el PSC a la Diputació de Barcelona) el que busquen és passar comptes (per haver estat desplaçats de les alcaldies de Figueres i Sant Cugat). Qui té interès a mantenir un govern dèbil i sense nord?
