Els resultats de Vox són espectaculars, si es considera que ha partit les cames al PP en menys d'un any. La ultradreta moderada es queda, però, per sota de les expectatives enllumenades el dos de desembre a Andalusia. Les enquestes confirmen un estancament que lesiona fatalment els populars, però sense reflectir-se en un sorpasso. A la cruïlla, les tropes radicals han de resignar-se a franquícia de la dreta clàssica, una denominació temptadora per a una força neofranquista. Confien així mateix a contaminar Ciutadans, han descartat l'aïllament purificador.
Per què Vox s'ha beneficiat de la desgraciada trajectòria del PP, però sense torçar-li el braç? Com sempre que es parla d'ultradreta, cal remetre's a Steve Bannon, el creador del president Donald Trump. L'ideòleg del populisme planetari pretén implantar a Espanya els principis llibertaris. És a dir, l'Estat no només és incapaç de resoldre els problemes, sinó que s'erigeix en el principal problema. A partir d'aquí es proposa la desprotecció dels treballadors, alleugerint les pensions i liberalitzant els acomiadaments. Tot el contrari del paternalisme gallinaci implantat per Franco per sufocar els seus inquiets súbdits.
Vox es perd en la traducció. José Antonio es lamenta de la seva escassa penetració entre les classes treballadores, quan propugna un feixisme obrer que amanyagui els treballadors a canvi d'amortallar les llibertats. Bannon és el típic personatge d' Ayn Rand, convençut de la preponderància de l'individu contra els mecanismes de protecció dels febles, que no mereixen sobreviure en un món despietat. En canvi, les hosts neofranquistes reclamen una prolongació de la migdiada, bressolats per l'Estat. A més que Santiago Abascal no és l'home. En canvi, Cayetana Álvarez de Toledo és la dona.
