Aquests dies de l'incendi forestal al sud de Catalunya ha sortit el tema del despoblament com una possible causa de la deixadesa i mal estat del bosc. Sobre aquesta dura realitat l'observació dels biòlegs és contundent, d'aquesta manera: als anys 60 arriben a Catalunya les aplicacions dels hidrocarburs, el familiar gas butà arracona les utilitzacions de la llenya i del carbó vegetal. Moltes cases de pagès es tanquen, sense aquelles feines, i queden abandonades juntament amb les terres de conreu i els seus boscos. El primer any de l'abandó arriba als conreus una onada invasora de petites plantes, de vida curta, però intensa, capaç de començar a canviar la química de la terra. El segon any, allà mateix, hi neixen plantes com farigoles i estepes, amb categoria de subarbust, que porten també una petita fauna associada. El tercer any ja hi creixen arbustos, ja no tan baixos. I el quart any, ja de canvi notable, neixen els arbres de vida llarga, apoderant-se així del territori. Han vingut per quedar-s'hi, i tot sense cap intervenció humana. El bosc «invasor» ha guanyat la partida. Només és qüestió d'anys.

El territori sense urbanitzar -el món rural- havia sigut font de gran riquesa. Per exemple, una mirada ben localitzada al massís del Montseny, que es pot començar donant xifres de valor: al Montseny es troben 1.500 espècies vegetals, quan al Regne Unit n'hi ha 1.200. D'espècies animals el Montseny té 276 vertebrats, mentre que al parc de Doñana n'hi ha 273. I aquesta exuberància tenia també el seu vessant social i humà. Els incomptables masos oferien una diversitat laboral que ja venia de lluny; eren antigues oupacions el conreu de la terra i arbres fruiters i l'aprofitament de la llenya, la producció de carbó vegetal, la pela del suro, la fusteria especial per a carros, les bitlles per a les indústries tèxtils, rodelles de castanyer pels cascos d'arengades, fagines de bruc destinades als forns de pa, recol·lecció de pinyes i pinyons, obtenció de la rabassa del bruc per a les fàbriques de pipa de fumador, recol·lecció de plantes medicinals, bolets, maduixes. I moltes més ocupacions.

Fins aquí, es podria pensar que estem parlant d'uns episodis de geografia i història tan llunyans que semblarien un retrovisor ben trencat. Però hi ha testimonis d'una realitat que ja es va consolidant i és a la nostra proximitat. Cal llegir detingudament una extensa i documentada informació que publica Revista de Girona en el seu número 314. Es tracta del dossier titulat «Nous camins al món rural» en una agrupació d'una trentena de pàgines; els títols dels seus diversos articles ja desperten tot l'interès: «El fenomen neorural. A la recerca d'una altra realitat», «Les noves tendències de la jove pagesia», «Digitalitzant la pagesia, gestionant la ruralitat», «Noves dinàmiques demogràfiques i residencials», «Espais de creació, producció i exhibició artístiques». Es presenta, doncs, tot un camí que obre indicis d'un cert repoblament. El dossier de Revista de Girona no es refereix a somnis de mal localitzar, sinó que dona notícia de noms propis de proximitat, com ara l'Alta Garrotxa, la Vall de Santa Creu, les Gavarres, Pujarnol, la Vall d'en Bas, Sant Joan de les Abadesses, la Vall de Bianya, Lliurona.

Ens convenen aquells signes dels temps que Guerau de Liost ja desitjava en els seus versos: «sentiries l'impuls de la terra total, i et seria fratern l'esperit vegetal».