12 de juliol de 2019
12.07.2019

El carrer dels torrats

12.07.2019 | 00:38

No soc de la generació que encara diem «agafar una turca». Els Sopa de Cabra van fer una gran cançó al «carrer dels torrats». Això que ara els joves, per mor del terrorisme d'estat exercit, des de tots els àmbits, contra la llengua catalana, en solen dir una «taja» o «tajá». També en podem dir, per acabar de fer les absoltes de la nostra llengua que està morint, anar gat o moix, agafar una moixa, anar begut, torrat -recordeu el carrer dels Torrats?- Ara segurament en dirien el carrer dels «tajats». I més encara: pimplar, anar tou, anar pet, agafar una boina, una mona, anar pitof, portar una bufa, anar piripi, mamat, portar una merda, anar trompa, pop, anar de sopes, anar tort, no aguantar-se dret, anar cego, anar tou, dur una castanya... i molts més. Tot i que hi ha gent molt pia que confessa que no s'ha embriagat mai, un servidor no ho pot pas dir: són pecats de joventut. Començant per la mili, que vaig fer a l'Acadèmia Militar de Saragossa, i on el meu capità –al qual, com a caporal de l'Ordre l'hi havia de portar aquesta cada dia– sempre el trobava pitof. Coses que s'aprenien a la mili espanyola. Els soldats i caporals també ens embriagàvem, malauradament amb una cosa tan tòxica com el «calimocho» (barreja de vi dolent dolent amb totes les fonts del bar –taronjada etc., a més de Coca-cola; sembla que és una aportació basca a la cultura universal). Del que feia a conseqüència de les borratxeres, francament, no me'n recordo. Però sí de les conseqüències d'alguna altra. Per exemple, en un comiat de solters en un mas a prop de Girona, en ple hivern i nevant, vaig sortir a fora, vaig pescar aigua d'un pou amb una galleda i me la vaig tirar al damunt. A mi les trompes em solien donar resultats que no eren perjudicials per als altres.

En una ocasió d'un viatge a Venècia amb una caravana amb uns amics, en ple octubre –feia fred– i ho sé perquè, ebri vaig anar parar a un lloc on les putes feien foc per escalfar-se i els vaig demanar el preu... ho vaig trobar molt car. Tot era un joc entre amics. Vàrem tornar al càmping (situat a Mestre) a altes hores de la nit i el vam trobar tancat. Els amics van decidir, com que jo era el més petit, que em tirarien, d'un braçat, per la tanca d'obra –que era força alta. Així ho van fer. Per sort vaig anar a rebotir a la piscina d'aigua gelada. Un gos d'aquests enormes, tipus pitbull, va despertar tot el càmping i em va perseguir bordant, jo ben xop, entre les tendes. L'endemà vam poder comprovar que hi ha un sant que protegeix les trompes. I no pel gos. Vàrem poder veure que el mur del càmping, per la part superior, estava eriçat de vidres punxants i esmolats, i no pas precisament de Murano.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook