13 de juliol de 2019
13.07.2019

La trencadissa

13.07.2019 | 01:28

A l'independentisme hi ha de tot, des d'esquerra revolucionària fins a liberals a ultrança, des de gent que ho nacionalitzaria tot fins a gent que reduiria l'Estat a exèrcit, jutges i policia. Els uneix l'aposta perquè aquest Estat, prim o gruixut, sigui català i independent. En la mesura que es tracti d'avançar amb passa ferma cap a la independència, la unitat és possible. En la mesura que aquest objectiu és objecte de debat o de dubte, apareixen les esquerdes, i a traves d'elles afloren les diferències. Això és el que està passant en el cicle de pactes que ha seguit a les eleccions municipals del 26 de maig. Aquesta és la raó de la fractura que es va evidenciar a la Diputació de Barcelona quan Junts per Catalunya va votar una presidenta socialista per entrar en un govern que deixa fora Esquerra.

Si la independència fos a l'abast, tots els independentistes farien pinya a totes les institucions, convençuts que el més petit dels ajuntaments ajuda a l'assoliment del propòsit. Si fan el contrari cal pensar que ho veuen improbable. Que l'objectiu va per llarg ho han dit, els darrers dies, dirigents de tots els colors, des d' Artur Mas fins a la ponència política de la CUP. El corol·lari és que la república no arribarà la setmana que ve pel fet que una diputació o un ajuntament tinguin un determinat pacte de govern. En conseqüència, es poden situar altres paràmetres damunt la taula de les decisions. En el cas de la diputació es tracta de vetllar perquè els governs municipals propis rebin un bon tracte en el repartiment d'obres i subvencions, col·locar personal del partit en els càrrecs de confiança i assessories, i dotar alguns alcaldes i regidors d'uns sous provincials que així s'estalvien a les arques municipals, en benefici dels altres regidors.

La unitat de l'independentisme es trenca a la Diputació de Barcelona i a diferents ajuntaments, alguns d'importants, perquè l'objectiu de la independència es considera prou llunyà perquè la trencadissa no l'afecti. Però, ben mirat, el mateix raonament podria aplicar-se a altres institucions catalanes. Les discrepàncies entre consellers dels dos partits que governen la Generalitat cada vegada són més transparents, i la portaveu ha dit tantes vegades que estan «conjurats» que fa sospitar de la solidesa del conjur. Si el que pensen de veritat és que encara ens esperen uns quants anys més de comunitat autònoma, la lluita per governar-la passa al primer pla.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook