A Girona recordem els inicis de Ryanair quan molts londinencs venien a comprar tabac a l'estanc de la Rambla: els sortia més barat pagar el bitllet d'avió i comprar el tabac a la Rambla que no pas comprar-lo a Londres. És un magnífic exemple per explicar que certs costos externs sovint no es veuen. En aquest cas els costos externs eren els imports que pagaven la Diputació i la Cambra de Comerç per fer possibles els vols, però també el soroll i les emissions que comporta un avió.

Aquesta setmana s'ha publicat a la televisió de les illes Balears la notícia que els suecs comencen a viatjar menys en avió arran d'un moviment que es diu Flygskam, vergonya de volar en suec. Aquest moviment ha començat a estendre's per Europa i ja afecta l'arribada de turistes suecs a les illes Balears amb una baixada del 20%.

El moviment de Gretta Thunberg ha coincidit amb aquest nou moviment de vergonya de volar i porta els joves a dir que volar emet 20 vegades més CO2 que no pas el tren. La mateixa Gretta vindrà a l'octubre a Barcelona i ho farà en tren, car no viatja en avió. Ens trobem davant un inici de canvi que pot ser important per a l'economia, el retorn a les vacances km 0, els efectes dels quals s'haurien d'estudiar a les facultats de turisme i a les d'economia pel que això significarà en el futur.

Un dia una persona, parlant de les emissions de CO2, em va dir que les emissions del seu cotxe durant un any eren les mateixes que les d'anar d'aquí a Bangkok. Cert, li vaig dir, el problema és que tampoc hi aniràs. Anem trobant solucions per fer la transició energètica: sabem produir l'electricitat amb fonts renovables, sabem produir calor amb geotèrmia i amb biomassa, sabem reconvertir el cotxe a elèctric, sabrem fer camions híbrids amb catenària, sabrem utilitzar l'hidrogen com a recurs pels excessos d'energia renovable... però de moment no sabem què haurem de fer amb els avions: per més que hi hagi proves amb combustibles verds, no s'acaba de veure per on pot anar la solució. Els avions elèctrics tenen poques places a causa del pes de la bateria, el mateix problema que presenten els camions elèctrics.

Un Boeing 747 necessita 10.284 kg de querosè per anar de Barcelona a Madrid (492 km), i emet 31,8 tones de CO2. Un cotxe amb 151 g CO2/km emetrà pel mateix recorregut (en aquest cas 598 km) uns 90,3 kg CO2. L'equivalència és d'un avió per 352 cotxes, però cal que comparem per viatger. Suposem que el cotxe va amb dues persones i l'avió va el 75% ple. Llavors l'avió emetrà 101,9 kg CO2 per persona i el cotxe, 45,1 kg CO2. Les emissions de l'AVE són de 13 kg CO2 per persona.

Al món es van emetre 869 milions de tones de CO2 el 2017 i els viatgers en avió van ser 4.100 milions. L'aviació produeix el 2% del total de les emissions de carboni (el 3% de les d'Europa), i constitueix el 12% del total del sistema de transport. Reduir les emissions passa per investigar nous combustibles, per dissenyar nous avions amb menys consum, per omplir els avions, per evitar trajectes on és factible el tren (per sota de 1.000 km) i per augmentar el preu. Aquí hi ha una discussió important. L'aviació no paga drets (EU ETS) de CO2. Després de 2012 està obligada a fer el seguiment de les emissions per a cada ruta i aquesta setmana França ha notificat que imposarà una taxa d'1,5 € per cada tiquet per vols europeus, de 3 € per a vols fora Europa i de 9 € per a la classe business Europa i de 18 fora d'Europa. És una taxa molt modesta que inicia una batalla al si d'Europa per arribar a tenir una taxa sobre el querosè tal com tenen la gasolina i el gasoil. Es calcula que si es posen taxes sobre el querosè que aportin el que l'IVA no ingressa (perquè no el té), l'activitat del sector aviació caurà un 30%.

El problema dels gillets jaunes a França va néixer de constatar que els ciutadans comencem a fer un gran esforç via taxes per pagar la transició energètica mentre observem com hi ha sectors que no fan cap o fan poc esforç. La constatació d'una gran injustícia va promoure l'aixecament a França i és un senyal que les coses no es poden fer així.

La por que tenen tots els governs és que una aplicació intensa de la taxa de CO2 a l'avió canviï de forma sensible l'economia, car en l'aviació hi treballen al món uns 10,2 milions de persones i en el turisme, uns 55,3 milions més. Sabem que el 80% de les emissions es produeixen en rutes de més de 1.500 km. Sembla fàcil empènyer els viatgers a prendre el tren per sota aquesta distància i a rebaixar les grans rutes via augment del bitllet, prenent consciència que anar cada any a Àsia, Amèrica o Àfrica és un luxe que cal interioritzar. Quan els de la meva edat érem petits això era així: l'avió només s'agafava en circumstàncies molt especials i necessàries, mai per anar a comprar tabac, fer el cafè o el dinar d'acomiadament del curs. És urgent incorporar tots els costos externs a l'economia si no volem caure en greus injustícies que acabaran en aixecaments socials. De moment les armilles grogues i la baixada de viatgers suecs són un senyal. Aneu pensant en les vacances km 1.000, un moviment que arribarà tard o d'hora.