Escriptura d'estiu
Dos mesos després d'acabar la secció «Diari de sessions», dedicada a donar compte de l'activitat parlamentària en l'etapa anterior de la meva vida, començo aquestes notes d'estiu que, com indica el seu nom, tindran un període finit coincidint amb la temporada de vacances. Quan arribin els primers freds -ara tan inimaginables- ja veurem com continua aquesta tendència sostinguda a ser un grafòman.
La formació del Govern
Ara mateix el que hauria de preocupar més en un clima polític centrat és la formació d'un nou Govern espanyol. De les eleccions del 28 d'abril en van sortir poques formes de coalició parlamentàries possibles. Un cop Ciutadans s'ha tancat en banda -el deliri cesarista del seu líder Rivera comença a tenir tics neronians- només queda una fórmula que passa per el concurs necessari -però no suficient- d'Unides Podem.
Aquesta setmana a Madrid es donava per fet que els socialistes acabaran acceptant ministres -un parell- sorgits de les files de la militància del color morat. Sembla clar que al Partit Socialista li preocupa que aquest Govern de coalició no tingui tots els caps lligats -agenda territorial, fiscalitat, compromisos europeus.
Un nom corria aquesta setmana en la cuina de la investidura fixada per al 22 de juliol: Júlio Rodríguez, l'excap de l'Estat Major de la Defensa en l'època de la ministra Carme Chacón i que va passar a militar a les files de Podem un cop passà a la reserva. No va tenir sort i no fou elegit diputat ni per Almeria ni per Saragossa ni formà part de la candidatura a l'Ajuntament de Madrid.
Sembla que els socialistes el veuen un nom raonable al sensible Ministeri de l'Interior -que maneja fons reservats-, mentre que l'actual titular, el ministre Grande-Marlaska, passaria a ser ministre de Justícia. Tot això, és clar, si s'acaba formant govern aquest juliol.
El factor humà és molt rellevant. Uns quants partits hi tenen força a perdre amb una repetició electoral i Unides Podem és un d'ells. Juga al set i mig amb el risc de no passar-se. Aquestes eren les especulacions de la setmana en una ciutat que arribava als 40 graus i on les hipòtesis de govern eren tan poc consistents com un gelat exposat al sol de l'estiu.
El còmic no era una broma
El proper diumenge 21 de juliol se celebren eleccions parlamentàries a Ucraïna. És la primera decisió que va prendre el nou president del país, Volodímir Zelenski, un cop va prendre possessió del seu càrrec després de guanyar per més del 70 per cent dels vots. El còmic no era una broma: productor, actor, guionista, director, llicenciat en Dret.
I en la guerra de vells oligarques ucraïnesos no cal oblidar que el nou president té el suport clau d'Ihor Kolomoïsky, amb un patrimoni d'1,1 milers de milions de dòlars segons Forbes i que viu entre Suïssa i Israel. Zelenski ha format el seu propi partit, que en les enquestes frega la majoria absoluta. Un partit que fa quatre mesos no existia.
La migració dels actuals parlamentaris a altres partits és un espectacle colossal. Vaig dedicar dos anys de la meva vida a ser coreporter per Ucraïna al Consell d'Europa, juntament amb el diputat alemany Axel Fisher.
Un país amb moltes avaries en la seva identitat, la seva falta de pulcritud institucional i amb un munt de casos de corrupció. Afectats lògicament per la guerra per les seves pròpies fronteres que lliuren amb Rússia. Un país ple de bona gent i mals governants. Alguns d'ells van fer servir els nostres informes crítics per criticar-nos amb el més despullat dels xovinismes.
Alguns d'aquests franctiradors diumenge quedaran en orsai. Ucraïna, un gran país penjat entre dos mons perquè l'administració Obama i el seu globalisme democràtic els van deixar ben tirats.
El final d'alguns peatges
En aquests temps que allò que es diu governar i analitzar el bon o el mal govern no ocupa molt d'espai en el debat públic i ciutadà, poca atenció s'ha prestat a l'anunci definitiu que el Govern central desisteix de posar cap peatge de manteniment a l'autopista AP-7 entre Tarragona i Alacant, que a partir de l'1 de gener de 2020 serà lliure de peatge per finalització de la seva concessió administrativa.
Aquesta important notícia ens avança que passarà el mateix amb el tram d'autopista de Montmeló a la frontera francesa la concessió del qual s'acaba l'últim dia d'agost de 2021. Dos anys. Semblava que mai arribaria el dia i ara està proper. Però s'ha de discutir com és manté, com es fa front al possible increment del volum de trànsit.
Però potser en dos anys el món que ve amb la Intel·ligència Artificial i el 5G farà que parlar de ciment sigui una cosa una mica del passat. Encara és del present. I convé que els servidors públics hi prestin atenció.
