En biologia i ecologia l'extinció és el procés pel qual ­desapareixen d'un hàbitat determinat els individus d'una població animal o vegetal. Un dels factors que condueixen a l'extinció és la degradació dels hàbitats per l'activitat industrial, l'urbanisme especulatiu, l'exhauriment dels recursos, la contaminació i destrucció del territori, flora i fauna a partir del moment en què se supera la capacitat de càrrega. Un cop superat aquest llindar, els recursos naturals, la flora i fauna comencen a reduir-se fins al moment en què la població humana també ho fa, i així ho indiquen els 26 col·lapses de civilitzacions que s'han produït al llarg de la història.

En el cas de la Costa Brava, quina és la capacitat de càrrega màxima d'humans (i llur consum) que pot suportar indefinidament? Malauradament aquesta és una pregunta que les institucions responsables d'administrar el territori i els recursos no s'han formulat. Les 250 urbanitzacions potencials noves, amb sostre per a 35.000 habitatges, inclosos als planejaments urbanístics vigents, signifiquen una gran amenaça ecològica i paisatgística que no s'ha tingut en compte. Cal urgentment que alcaldes i regidors, però també la Generalitat i les entitats cíviques, reaccionin i impulsin la revisió dels planejaments urbanístics per programar un desenvolupament sustentable que aturi la progressiva destrucció del litoral gironí.

Si l'urbanisme és l'ordenació raonable del territori, cal posar-nos d'acord en com calibrar, mesurar i establir jurídicament i políticament els criteris de racionalitat en l'urbanisme. L'ús i regulació del territori (urbanisme) cal que estigui connectat a l'interès general. Cal que tots (polítics els primers) ens posem a treballar amb un pensament obert, plural, dinàmic, que doni cabuda als valors ètics de la nostra societat. L'urbanisme és essencialment una acció pública centrada en les persones i sota la responsabilitat dels polítics. Definir la persona com element central de l'acció política significa considerar-la abans que res el protagonista per excel·lència de la vida social i llurs valors ètics.

S'ha denunciat reiteradament (experts, premsa, entitats, etc.) que el turisme descontrolat de la Costa Brava esta destrossant cada cop més el paisatge i genera una riquesa que majoritàriament se'n va fora del territori. La prova és que a l'Alt i el Baix Empordà la renda per càpita és de les més baixes a Catalunya malgrat que són precisament llocs on suposadament s'inverteix molt en turisme. Potser cal invertir menys en segons habitatges i invertir més en la renovació dels edificis deteriorats, en tecnologies de futur, productes km 0, articles inspirats en art i cultura, turisme de qualitat, etc.

Tota l'economia es basa i sempre s'ha basat en l'Ecologia, ja que rau en la permanent disponibilitat dels recursos de la Natura. En aquest sentit cal dir clarament que el món de l'Economia és un subsistema de la Natura en la seva totalitat. Sens Natura i per tan sens recursos: aigua, aire net, energia, fusta, peix, agricultura, ramaderia, no hi ha benestar ni prosperitat.

Si entenem per capital qualsevol tipus de recurs capaç de produir recursos addicionals, podem considerar que hi ha cinc tipus de capital que ens permeten assolir el benestar social. El capital financer, el més conegut i popular constituït pels diners i actius financers. El capital construït, és a dir els edificis, infraestructures i tecnologia. És a on vivim i desenvolupem els nostres projectes com a éssers humans. El capital humà, és a dir, les persones amb les nostres capacitats tant genètiques com adquirides. El capital social entès com l'organització social que hem generat al llarg de la Història, inclou les normes que faciliten les accions col·lectives, la pau social i per extensió els béns públics. Dins d'aquest capital s'inclou el capital polític i el cultural. Finalment tenim el capital natural o el capital de la Natura que està constituït per els recursos naturals: aire, aigua, sol, boscos, fauna, flora, combustibles no renovables i renovables, etc.

L'urbanisme especulatiu actual és «deseconomia», que econòmicament vol dir l'augment de costos pels mateixos productes o serveis i per tant la reducció del benefici i per tant del capital natural, financer, social i construït. Ha arribat l'hora que biòlegs, economistes, tecnòlegs i polítics s'impliquin i col·laborin per calcular, explicar i aplicar sòcio-políticament la transcendència del capital natural. El problema és que un dels objectius dels grups financers internacionals es adquirir terrenys i urbanitzar la Costa Brava, per fer negoci ràpid i expatriar els beneficis. Capitals de tota mena, no sempre d'origen clar ni transparents es dediquen a comprar sol i fer edificacions i promocions urbanístiques excessives i no sustentables, aparentment sense la exigible rigorosa supervisió per part de la administració.

Per més inri, recentment la Diputació de Girona ha impulsat el projecte de candidatura per declarar la Costa Brava Reserva de la Biosfera davant la UNESCO. Sorprenentment el 22 consistoris de la Costa Brava (entra d'altres) han donat el seu suport però sens especificar les actuacions i compromisos per protegir a la Costa Brava. Una decisió d'aquesta envergadura i prestigi internacional hauria d'anar acompanyada de mides i continguts que garantissin els valors natural i patrimonials d'«una Costa Brava» que veritablement pugui constituir una verificable Reserva de la Biosfera. Dit d'un altra manera, en una Reserva de la Biosfera cal reforçar i garantir el capital natural i els planejaments urbanístics sostenibles, la preservació de cales, penya-segats, boscos, el sòl agrícola i els connectors naturals. Tot això sens oblidar la gestió racional de l'aigua, aturar la sobrepesca i l'ampliació irracional dels ports, preservar els fons marins i gestionar els espais d'interès natural.

Què pensaríem d'una persona que decidís prostituir-se, automutilant-se i autodestruint-se irreversiblement per uns diners fugidors? Això és precisament el que s'està fent amb la Costa Brava. Avui el gran repte social, econòmic i polític és salvar la Costa Brava. Ens hi juguem la qualitat de vida, el medi natural, la nostra identitat, uns paratges idíl·lics i també la dignitat i el patrimoni de les generacions actuals i les futures.