Somiem un futur millor i ens oblidem sovint del component humà. Hi ha molts grans canvis que ens esperen. És obvi. Però no n'hi haurà cap que es faci contra la majoria de les persones. Donem per fet que algun dia amb un avió podrem fer la volta al món en menys de 24 hores, o que no hi haurà cap racó on no es pugui arribar. Un dia ens desplaçarem amb vehicles sense conductor i sense gaire ús de l'energia. Donem per fet que les màquines faran la feina de desenes de persones i que cada cop els treballs tindran menys horaris fixes i seran més vocacionals. Tanmateix, oblidem que els comportaments humans són canviants i moltes vegades dominats per la prudència: què passa si la manca de treball fix i estable impedeix precisament tenir temps i diners per al lleure? Per què voldrem transports que no podrem utilitzar? Per què voldrem treballs que ens treuen llibertat? Estem davant una etapa de transició, en la qual moltes idees quedaran descartades per la mateixa societat. De la mateixa manera que vam creure que l'energia nuclear era un gran invent que acabaria amb la manca de llum en llocs on no hi havia aigua, avui fugim de les energies contaminants o que ens suposen un risc. El futur no és tan previsible com ens creiem.