En vint-i-quatre hores Grècia fa una setmana va tenir un nou president. Mitsotakis de Nova Democràcia substituí Tsipras de Syriza en el marc d'una normalitat absoluta. La llei electoral d'aquell país premia amb cinquanta escons la formació guanyadora, per la qual cosa és molt més fàcil concretar majories. A l'Estat espanyol la situació continua encallada des del proppassat mes d'abril i no sembla que en les properes hores hi pugui haver alguna mena de solució.
Ara ja són moltes més les veus que reclamen un canvi de llei electoral que impedeixi el bloqueig parlamentari. Els partits pensen més en clau interna que no pas en allò que de debò convé als ciutadans. Avui a Espanya no hi ha alternativa a un govern del PSOE, encara que sigui en minoria. Però l'oposició parlamentària prefereix lesionar els interessos de l'oponent abans que cercar una sortida a l'inici de la legislatura.
El PSOE està abocat a unes noves eleccions al novembre. No té més remei. I més quan Pablo Iglesias vol ser vicepresident al preu que sigui. I Pedro Sánchez no hi està disposat. I té tota la raó del món perquè Podem no li garanteix cap majoria parlamentària. En tot cas s'hi haurien d'afegir altres formacions de caire nacionalista o independentista. I això avui a Madrid és un tema tabú.
Les exigències de Pablo Iglesias poden portar al seu partit pràcticament a la desaparició en cas que es repeteixin les eleccions. La crisi interna dels seus és alarmant i té un munt de focs per tot el territori. No controla Podem i vol controlar l'acció de Govern. D'altra banda, Pedro Sánchez sap que la seva entrada al Govern suposaria un munt de maldecaps. El seu posicionament en qüestions com la monarquia, l'autodeterminació o les polítiques de defensa farien tremolar les estructures de l'estat i és lògic que els socialistes no se'n refiïn. En qualsevol moment plantejarien un seguit de mesures totalment inacceptables pels seus socis. Per molt que s'hi esforci Ada Colau, els ministres han tancat files entorn el president en funcions i la negativa és total i absoluta. Per cert, l'alcaldessa de Barcelona ha penjat el llaç groc al balcó del seu ajuntament sense tenir present que deu el càrrec als socialistes i a Manuel Valls.
Davant aquest desconcert, Pedro Sánchez no ha tingut més remei que trucar la porta del PP i de Ciutadans. Els primers volen recuperar escons i ja els va bé unes noves eleccions, per la qual cosa no s'abstindran, i els segons segueixen un messianisme de Rivera que encara pensa en ser l'alternativa conservadora majoritària, la qual cosa avui per avui és del tot impensable. El bipartidisme continuarà gaudint de bona salut a l'Estat espanyol a causa dels desencerts dels líders d'Unides Podem i Ciutadans, que han envellit en pocs mesos i s'han oblidat d'allò de fer una nova política i de la regeneració democràtica.
I així anem. No hi ha més remei, si no es produeix un miracle, d'anar a noves eleccions. És el fracàs de la política. Els ciutadans van fer la seva feina, però els polítics són incapaços d'establir ponts de diàleg per fer progressar un país que no es mereix aquest espectacle. Les enquestes apunten a un augment de vot socialista i una recuperació del PP. A priori Podem, Ciutadans i Vox poden patir una forta reculada, però el novembre encara resta llunyà. Caldrà veure si Pedro Sánchez és capaç de mantenir tensionat l'electorat o es refreda el panorama. El seu màxim enemic és l'abstenció, però el líder socialista és un corredor de fons que té més vides que els gats. Però ja se sap: «no diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat».
