Una colla de polítics s'han acostumat a mentir fins a un punt que ja no distingeixen la realitat de la ficció.

Així, la diputada de Junts per Catalunya Laura Borràs està orgullosa d'haver etzibat a Felip VI que «els catalans no tenim rei» ( sic). Ara bé, amb quina autoritat parla en nom de tots els catalans? A més, si a Catalunya no hi ha monarquia, tampoc hi ha una màgica república catalana. Potser, per la imaginativa exconsellera de Cultura, existeix una tribu anomenada Catalònia, formada per humans amb vincles lingüístics i racials, sota l'obediència d'un cabdill vestit amb fulles de parra i que segueix els dictats d'un bruixot fugit a Waterloo. Per fer-se'n creus!

També el president Torra, que de molt honorable només li'n queda el tractament protocol·lari, acostuma, en cada compareixença, a sortir amb un ciri trencat. En una de les darreres, la del dia 5 de juny, clamava: «La repressió no s'atura. Això s'ha de resoldre. Aquesta tarda demanaré a Sánchez una reunió urgent».

Exigències forassenyades d'un personatge que s'inventa una repressió inexistent per exculpar uns polítics processats per saltar-se la llei. És un milhomes que no vol saber res de la separació de poders.

Continuem. El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, advertia al president en funcions, Pedro Sánchez, que ja n'hi havia prou de qualificar de «colpistes el 80% dels catalans». I proposava un «pacte de claredat» que hauria de permetre decidir «les circumstàncies i les condicions», i el «com i quan» se celebraria un referèndum.

Però l'argument d'un 80% de partidaris d'un referèndum d'autodeterminació, repetit ad nauseam, no és validat pels resultats electorals.

En les eleccions generals del 28 d'abril passat, els independentistes (ERC, JuntsxCat i Front Republicà) van obtenir 1.634.986 vots (un 39,64%). I si s'hi afegeixen els 618.206 vots d'En Comú Podem i Convergents (del barrut Germà Gordó), que ja és molt sumar perquè no tots els comuns són sobiranistes, s'arriba a un 54,63% dels vots als partits.

Així doncs, el 80% és un miratge, fruit d'una fèrtil imaginació.

Pel que fa a «un pacte de claredat», la resposta del ministre Josep Borrell és d'una claredat meridiana: «Jo ja no sé (...) quantes vegades el president del Govern ha de repetir l'evidència: no existeix cap possibilitat constitucional de celebrar un referèndum de secessió a Catalunya, a Espanya».

No paga la pena continuar amb més estirabots de dirigents independentistes que es barallen i que són incapaços de governar Catalunya.

Val més exigir la convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya. President, posi les urnes! Volem votar!

I tot seguit, vagi a escampar la boira. És a dir, foti el camp i passi-ho bé.