Fins a la Il·lustració no es van sistematizar els mètodes per obtenir coneixement. Això mateix, com va escriure Stuart Kaufman a The Origins of Order (1993), és el que denominem «ciència»: el plantejament d'unes hipòtesis sobre la naturalesa i el funcionament del món que posteriorment són contrastades a través de l'observació i l'experimentació.

Per produir innovació efectiva, el coneixement és fonamental. Facilita la detecció de les transformacions que poden ser positives per al rendiment de quelcom. Segons van exposar Rolf Kreibich, Britta Oertel i Michaela Wölck en el First Berlin Symposium on Internet and Society (2011), en el fonament del progrés tecnològic es troba el progrés científic; alhora, aquest segon es pot considerar una forma d'anticipar el primer. Així, els avenços científics porten al cap d'un temps aplicacions tecnològiques.

Una característica que comparteixen aquests tipus de progrés és que ambdós passen del que és espontani al que és deliberatiu. És a dir, el món té una dinàmica independent de la comprensió que en tenim. Els editors de Beyond Neo-Darwinism (1984), Mae-Wan Ho i Peter T. Saunders, van aclarir que la tasca de les persones és entendre aquest món -heus aquí què és el coneixement- per manipular-lo segons els seus interessos.