16 de juliol de 2019
16.07.2019
Diari de Girona

En prenc nota

16.07.2019 | 00:09
En prenc nota

Suposem que està vostè sense feina i que rep una trucada d'una important empresa de remolcadors que li ofereix un lloc de conseller. Li semblaria una broma, però aquestes coses passen. Li ha passat, sense anar més lluny, a Felipe González, l'expresident del Govern. Bé, no sabem si estava sense feina, suposem que sí, perquè cal estar molt malament per acceptar aquest lloc. Què en sé jo, de remolcadors?, s'haurà preguntat González. Què sabem vostè i jo de remolcadors? Res. Els hem vist de vegades a la tele, estirant un vaixell avariat, i poca cosa més.

Jo tinc moltes fantasies. Segons l'última, per exemple, rebo la trucada del representant d'un multimilionari que vol deixar-me la seva fortuna. L'home es troba en el llit de mort, a la capçalera del qual vaig per donar-li les gràcies. Llavors apareix un notari que dona fe del testament. L'home del qual estic a punt d'heretar és admirador de la meva obra, d'aquí la seva última voluntat. Durant els dies que precedeixen l'òbit, no m'aparto del seu costat. I així, entre ranera i ranera, m'explica la seva vida, que resulta apassionant. Tant, que a la seva mort decideixo novel·lar-la, en part per agrair-li la transferència de la seva fortuna, en part perquè estic subjugat per la peripècia vital del meu benefactor.

El llibre es publica i resulta un èxit de caràcter mundial, amb la qual cosa em faig dues vegades ric: la primera, amb l'herència; la segona, amb els drets d'autor. Ho he resumit molt perquè en la fantasia intervenen altres personatges, parents del finat, també admiradors meus, que m'obren a mons completament desconeguts per a la classe mitjana. Hi ha centenars de detalls, alguns una mica escabrosos, que enriqueixen l'aventura mental que travessa el meu encèfal mentre, tombat panxa amunt, observo com canvien les tonalitats del sostre amb la caiguda de la tarda. Tinc una fantasia per a cada dia de la setmana, totes en fase de creixement. El que no se m'hauria ocorregut ni en mil tardes de pluja és que em truqués l'amo de la segona empresa de remolcadors del món per oferir-me així, per la cara, un lloc en el seu consell d'administració. Però podria passar-me, com a González. En prenc nota.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook